13/3/07

EL CANÍBAL Isabel Clara Simó

Rosario: vull que et quedis per sempre amb mi. Vull que les teves cèl.lules es barregin amb les meves. Vull tenir amb tu la còpula més immensa, més total, més completa que mai s’ha tingut. Vull que tu i jo siguem un de sol.
Aquest és un fragment del nou llibre d’Isabel Clara Simó.


On son els límits de l’amor?
Isabel Clara Simó en el seu darrer llibre ens parla de l’antropofàgia.

De misteris ben pocs en podrem trovar a El caníbal, ja que des de l’inici sabem que Blai, el protagonista d’aquesta novel.la s’ha menjat a la seva xicota un cop morta.
Ell no ha matat mai a ningú i el que ha fet es donar sortida al cadaver de la seva estimada que ha estat assasinada per un lladre.
Al llarg de la novel.la anirem coneixent com Blai un noi no gaire espavilat es converteix en un moment donat en caníbal. Aquest gir que fa el protagonista és una de les parts més interessants de la novel.la. Isabel Clara Simó construeix i crea molt bé el personatge que el fa creïble en tot moment.


Blai és un personatge sense aspiracions que després de deixar els estudis comença a treballar en un escorxador, tot i que no li agrada el seu ofici. Tres anys més tard, Blai comença com a ajudant de cuina al bar "La Cantonada" fins a convertir-se en un xef reconegut. La seva vida resulta una xic grisa fins el dia que coneix la Rosario, una prostituta colombiana, de qui s'enamora com no s'ha enamorat mai anteriorment.

Algú podria pensar que El caníbal es tracta d’una novel.la amb sang i fetge però potser hi trovaran alguna cosa totalment diferent: una novel.la d’amor potser?.
Potser les darrere spagines del llibre siguin una mica difícils de “digerir” per alguna part dels lectors.
Isabel Clara Simó ha volgut tractar la gastronomia en aquesta novel.la i explorar quin seria el límit. En aquest cas menjar carn humana. Es per això que per assessorar-se ha realitzat consultes a metges, biolegs i escorxadors.

L'antropofàgia, un dels últims tabús de la societat, s'exposa en el llibre com una culminació de l'amor.

2 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

Hola, acabo de descobrir el teu blog, i entre els comentaris, un d'un llibre que tab� vaig fer jo al meu. Te'l linko per si t'interessa...

Salut i enhorabona pel blog!


http://malerudeveuret.blogspot.com/2007/06/de-lectura-16-el-canbal-disabel-calra.html

Anònim ha dit...

Anit vaig acabar de llegir El Caníbal i encara no sé quina és la meua reacció...Supose que la Simó aconsegueix que et poses en la pell del Blai, cosa que fa no que l'arribes a entendre, sinó que no condemnes aquest acte considerat per la nostra moralitat occidental no sols un tabú, sinó un crim vertaderament atroç. Des del meu punt de vista (i supose que de la majoria) és difícil arribar a concebir el canibalisme com un acte d'amor, però tot i que no crec que es puga dir que aquest és un gran llibre (la narració és massa ràpida, i no ho dic pel fet que s'avance el desenllaç des del principi del relat), la seua lectura fa que reflexiones, si més no, i intentes arribar a comprendre per què aquestes coses passen en la realitat. És, segons el meu parer, una història que no et deixa indiferent.