8/5/07

EL NOI DEL PIJAMA A RATLLES John Boyne


Editorial: Salamandra / Empúries
Pàgines: 201

John Boyne ens presenta una excel.lent novel.la que depent dels ulls que la llegeixin és podreixin treure conclusions diferents.
En un principi El noi del pijama a ratlles o El niño con el pijama a rayas aniria adreçat a joves apartir de 13 anys però també és perfectament recomanable per a més grans.Sense explicar-ho explícitament l'autor ens relata una història ambientada a l'any 1942 i amb els camps de concentració i el nazisme com a protagonistes.L'història arrenca quan a Bruno un noi de 9 anys i la seva família han de marxar de Berlin. Al seu pare l'han ascendit de feina i s'ha de traslladar a Auswitch.

Allà Bruno des de la finestra de la seva habitació veu una tanca de filferro on s'aplega una sèrie de gent que ell creu que vesteixen pijames a ratlles quan en realitat són presoners.A Bruno tampoc és fa l'idea que ja no és troba a Alemanya i també veu estrany que allò sigui una granja tenint en compte que no hi veu cap. animal. És sent encuriosit del que hi ha a l'altre banda.L'autor juga amb l'inocència del protagonista per ensenyar-nos l'horror dels camps de concetració des de el punt de vista d'un nen que evidenment no compren pas el que succeix realment.

Recorden la pel.licula La vida és bella? Quan Roberto Benigni intentava fingir la realitat de l'horror al seu fill?. Doncs El noi del pijama a ratlles seria una cosa similar.Un bon dia a Bruno coneix a Schmuel un noi que és troba a l'altre banda del filferro espinós. És l'unic amic que te Bruno en aquell indret i decideix mantenir aquesta amistat amb total secretisme a esquenes de la seva família.Malgrat tot contínua sense entendre res de res.
El noi del pijama a ratlles és una excel.lent novel.la amb un ritme molt àgil i que com és sol dir en aquestes ocasions és llegeix d'una sola glopada. Una història molt humana i alhora colpidora. Una faula que podria ser comparada amb la història de la caverna de Plató
Recomanable als qui en el seu dia van gaudir amb El curiós incident del gos a mitjanit de Mark Haddon.Sensacional Mr John Boyne!!

7 comentaris:

Anònim ha dit...

De la llista de llibres que ens vas donar de lectures optatives n'he escollit uns quants (per no dir casi tots, no em ser decidir), i "El noi del pijama de ratlles" és un d'ells.
M'agraden els llibres que parlen sobre la segona guerra mundial i la societat que els envolta, també m'agraden els llibres realistes amb finals tràgics i els de terror i misteri.
Però d'aqui a nadal trobo que serà difícil llegir algun llibre hi han molts d'examens i treballs.
Segurament que el llegire o si no el cafè dels filosof o la plaça del diamant...

Thaïs

Anònim ha dit...

APRECIAT ALBERT ESPINOSA,un cop més se'm omple el cor al llegir,el món groc..una vida...una mostra més per mirar endavant i VIURE.

Moltes gràcies

bajoqueta ha dit...

Tots hauríem de ser més nens per poder evitar de vegades la realitat. En el cas del noi de la història era tant dur que millor no haver-ho viscut de gran...

Anònim ha dit...

M'agrada molt, es llig molt ràpid i és de fàcil lectura. Jo no tenia massa ganes de llegir-lo perquè estic una miqueta cansada del tema holocaust jueu. Cada dia veiem conflictes ètnics i guerres als telediaris, però només es parla del tema jueu. En canvi, no em penedisc d'haver-lo llegit perquè la perspectiva del xiquet que utilitza el autor és original.

la Teresa ha dit...

A mi m'ha agradat. És recomanable llegir-lo en versió original. El llenguatge és planer i la lectura es fa molt agradable. Tot i que, a primer cop d'ull, sembla que no tinguin res a veure, a mi des del primer moment em va fer pensar en El curiós incident del gos a mitjanit, de Mark Haddon. Tots dos, si no recordo malament, narren la història des del punt de vista d'un nen, el protagonista.

lizquies ha dit...

El vaig llegir fa poc ja que tothom me'l recomenava i haig de dir que a diferència de tothom no em va agradar gaire.

Em costa d'entendre la ingenuitat del nen, em costa molt de creure el seu punt de vista, ja que amb aquesta edat si més no solen estar influenciats.

Crec que altres llibres son molt millors i ens donen una imatge més real de l'holocaust

Anònim ha dit...

Jo m'acabo de llegir el llibre es força interessant i te una lectura molt facil no es gens dificil d'entendre. Personalment a mi el final no m'agrada perque ja sabeu els que ho heu llegit que succeis una tragedia, jo m'imaginava un final més feliç on tots dos nanos visquessin feliços per sempre pero no es pas aixis.
Per tota aquella gent que no se l'hagi llegit us el recomano no us empenedireu de haver-lo llegit. Confieu en el que us dic.

Daniel Manotas.