Editorial: Quaderns Crema
Pàgines: 174
Hem esperat vuit anys perquè Quim Monzó publiques una nova novel.la. De fet , Monzó sempre ha estat present d’una forma o altre amb els seus articles als diaris o bé amb els seus comentaris irònics i encertats en els mitjans de comunicació.
A 'Mil cretins' (Quaderns Crema), Monzó torna als contes i en aquesta ocasió tenen podríem dir un aire autobiogràfic.
L'autor ha comentat que 'Mil cretins' comparteix certs paral·lelismes amb 'El perquè de tot plegat', que va publicar el 1993 i es va reeditar el 1999, perquè en els dos llibres es feia "preguntes semblants".
El primer va ser fruit d'un daltabaix emocional de caràcter amorós, però aquest últim ha sorgit arran de veure com la gent del seu voltant comença a degradar-se i morir.
La prolongació de la vida, el dia a dia als geriàtrics, el sofriment i la mort són presents "amb una mirada distanciada i irònica" en la nova entrega contista de Monzó, que no publicava un llibre de relats curts des de 'El millor dels mons' el 2001.
El títol del llibre no és casuallitat. De fe un dels personatges d’un dels contes es dirigeix a la gent del geriàtric amb aquest insult . A Monzó li va agradar la sonoritat i va decidir possar-hi aquest títol.
Ens alegrem d’aquest retorn al món editorial de Quim Monzó i demanariem si pot ser que es publiqués el discurs que va oferir en la Fira de Frankfurt d’aquest any.
En 2008, l'editorial Anagrama publicarà l'edició en castellà de 'Mil cretins', segell en què ja s'han traduït gran part dels seus llibres.
Entrades
2 comentaris:
Aquest Quim està de mona ara. El compraré i el llegiré. M'encanta en Monzó
És un grandíssim escriptor. Us recomano qualsevol llibre seu... a mí em va agradar molt El perquè de tot plegat, també he llegit El millor dels móns... en fí, qualsevol excusa és bona per a llegir-lo.
Publica un comentari a l'entrada