Editorial: PlanetaPàgines: 332
L'últim patriarca ha estat guardonada amb el darrer premi Ramon Llull 2008 de les lletres catalanes. Es tracta del guardó més ben dotat en català.
La seva autora és la Najat El Hachmi nascuda al Marroc a l'any 1979.,Viu a Catalunya desde els vuit anys. És llicenciada en filologia àrab per la Universitat de Barcelona i a l'any 2004 va publicar el llibre de narracions Jo també sóc catalana a Columna.
A L'Últim Patriarca podem llegir una història d'una rebel·lió personal contra un ordre establert des de fa milers d'anys i s'aborden varis temes com l'immigració, l'adaptació.....narra les vivències d'una família marroquina que després de traslladar-s'hi a una ciutat de la Catalunya Central prospera econòmicament fins aconseguir el seu propi negoci. La primera part de la novel·la de Najat el Hachmi ens explica l'arribada de Mimoun Driouch, que passa de paleta a petit constr
uctor. Aquesta bonança econòmica fa que la seva família es reuneixi amb ell a Catalunya. Amb el pas del temps, Driouch no deixa de ser el mateix dèspota que era al Marroc, mentre els seus fills creixen a Catalunya. Aquestes diferències faran que es produeixi un greu xoc cultural entre la filla adolescent i el pare.
uctor. Aquesta bonança econòmica fa que la seva família es reuneixi amb ell a Catalunya. Amb el pas del temps, Driouch no deixa de ser el mateix dèspota que era al Marroc, mentre els seus fills creixen a Catalunya. Aquestes diferències faran que es produeixi un greu xoc cultural entre la filla adolescent i el pare. Aquesta és una història familiar, una història on les contradiccions internes dels personatges afloren per marcar unes relacions fetes de desencontres. Una història definida pel trencament que suposa la separació.
La filla de Mimoun Driouch narra la seva vida des que ell neix fins que ella està a punt de començar la universitat. Ella vol entendre què ha fet del seu pare el tipus de persona que és, quines circumstàncies l'han convertit en una figura autoritària i dèspota, al mateix temps que inicia diversos intents per desfer-se del pes que té en la seva vida.
Entrades
5 comentaris:
Sembla molt interesant, jo vull llegirme el llibre "perdona si et dic amor" , he vist la critica que has fet sobre aquest llibre i sembla que esta bastant be , gràcies a tu he creat el meu blog, m'agradat molt el teu, i et volia comentar per dir-te que m'agradava molt, i em sembla que si no ets usuari de blogspot no pots fer-ho.
Perdona per les faltes d'ortografía.
L'acabo de llegir i m'ha atrapat des del primer moment. Una història dura certament no et deixa indiferent.
Et felicito per l'espai de l'illa de llibres!
http://imaginaedli.blogspot.com
Un llibre duríssim, però escrit amb molta originalitat. Tinc el dubte si és una autobiografia novelada (???)
Jo crec que sí que està dins del gènere de les biografies, no només autobiografia perquè l'interessant de la novel·la és que la filla conta la vida de son pare, i al mateix temps la d'ella, clar. Fa la impressió que conta vivències reals per molt dures que siguen. El que més m'ha agradat del llibre és que no cal que et quedes en el tòpic de la cultura magrebina, sens dubte parla de les relacions de família i d'un pare tirà, que malauradament es pot donar tant a la cultura musulmana, com a la cristiana o d'altres.
Publica un comentari a l'entrada