EL EJERCITO PERDIDO. Valerio Massimo Manfredi

Editorial: Grijalbo
Pàgines: 464

A aquestes alçades comentar que Valerio Massimo Manfredi és un dels grans en la novel·la històrica no és gens agossarat ni tampoc cap exageració. Autor de la biografia novel·lada d'Alexandre Magne a Alexandros i d'altres novel·les històriques com El tirà , L'ultima legió o L'imperi dels dracs sap combionar el gènere històric amb la novel·la d'aventures amb un estil que en cap moment decep als seus seguidors.

El ejercito perdido arrenca a l’any 401 a.C. La guerra entre Atenes i Esparta ha acabat després de trenta anys d'hostilitats que han deixat a Grècia al límit de les seves forces.

En aquest moment de crisis, Ciro, el germà de l'emperador persa Artajerjes reuneix un enorme exèrcit de mercenaris grec que ha passat a la història amb el nom dels deu mil. però una guerra civil està a punt d'esclatar en l'Imperi persa entre Artajerjes i el seu germà Ciro el jove.
Encara que el propòsit inicial era combatre les tribus rebels el verdader objectiu d'aquesta marxa de 3.000 kilòmetres és enacra avui en dia un enigme.

Després de la mort de Ciro els mercenaris van quedar abandonats en un territori que els hi era hostil. Els jefes grecs són morts en una emboscada. En aquest moment Jenofonte agafa les regnes de l'expedició i comença el viatge cap al seu pais
Manfredi ens parlar d’un fet que ha passat a la història com la retirada dels deu mil i en alguna ocasió ja ha estat narrada per d'altres autors com Michel Curtis Ford a La odisea de los diez mil (Grijalbo).
El ejercito perdido compta amb la narració de la jove Abria que va deixar tot per seguir a Jenofonte, el cap de l'expedició. No cal dir que Abria està enamorada de Jenofonte. Amor, aventura, història de la mà de Valerio Massimo Manfredi