PARAISO INHABITADO. Ana Maria Matute

Editorial: Destino
Pàgines: 350

"Nací cuando mis padres ya no se querían», recuerda Adriana, mucho después de que todo haya sucedido. Por ello, la niña se crea un paraíso propio, poblado por amigos imaginarios y una familia de su elección.«Uno de mis recuerdos más lejanos se remonta a la noche en que vi correr al Unicornio que vivía enmarcado en la reproducción de un famoso tapiz. Con asombrosa nitidez, le vi echar a correr y desaparecer por un ángulo del marco, para reaparecer enseguida y retomar su lugar; hermoso, blanquísimo y enigmático.»

Després de vuit anys de silenci editorial i als seus 83, Ana Maria Matute acaba de presentar la seva darrera novel·la, Paraíso inhabitado (Destino) amb la que evoca la infantessa, els jocs, la imaginació, els contes, els somnis...

L'escriptora recrea la vida quotidiana d'una nena de la burgesia, als anys previs a la Guerra Civil, que està dotada d'una gran imaginació i capacitat per transformar la realitat i somniar amb allò que li agrada.

Ana Maria Matute és una de les tres úniques dones que formen part de la Reial Acadèmia Espanyola i, al llarg de la seva trajectòria ha rebut entre d'altres el Premi de la Crítica, el Planeta, el Nadal o el Nacional de les Lletres.

Recentment el seu nom ha sonat com a candidata per al Cervantes, un premi del que assegura que si fos la guanyadora "pegaria uns salts d'aquí a Lima".