Pàgines: 368
"En acabat, havien entrat en grup al Teatre Anatòmic, set aspirants a metge, tots homes, tots igual de pàl·lids, i després el professor Enander havia començat a esbudellar el ventre d’aquella dona. Va ser llavors que es va marejar i es va donar un cop al cap amb la vora metàl·lica de la taula de dissecció; encara tenia la marca, una cicatriu just a sobre de l’ull dret.
Després d’això, havia abandonat la idea de fer carrera de metge; havia sospesat la de fer-se militar, però no hi veia altra cosa que un ritual absurd de joves marxant i vociferant; havia temptejat la filosofia; i li havia passat pel cap fer-se capellà un vespre de borratxera amb els amics, però Déu no existia, i al final havia anat a parar als insectes."
Després d’això, havia abandonat la idea de fer carrera de metge; havia sospesat la de fer-se militar, però no hi veia altra cosa que un ritual absurd de joves marxant i vociferant; havia temptejat la filosofia; i li havia passat pel cap fer-se capellà un vespre de borratxera amb els amics, però Déu no existia, i al final havia anat a parar als insectes."
Henning Mankell deixa un altre cop la novel·la negra per captivar-nos amb una història ambientada bona part a la seva Àfrica estimada.
El fill del vent es situa a l'any 1874 quan el suec Hans Bengler, després de deixar els estudis de medicina, decideix viatjar fins a l'Àfrica amb la intenció de trobar un insecte que ningú no hagi descobert encara i amb el qual vol fer-se famós. Allà l'esperen una penosa travesia pel desert de Kalahari i una estació de servei regentada per Wilhelm Andersson, un hombe suec que l'acull i es dedica a la caça d'elefants. Un matí, Andersson apareix amb un nen negre que, segons sembla, ha quedat orfe. Impulsivament, Bengler l’adopta i, com que ja ha trobat el seu escarabat, torna a Suècia amb el nen. I l’anomena Daniel. La vida de Daniel a Suècia centra l'altra part de la novel·la.
4 comentaris:
aquest pintá bé...
No l'he llegit però me n'han parlat molt bé.
és un dels llibres que em van regalar per Sant Jordi... i sembla interessant!
A mi també me'l van regalar per St. Jordi... Algú que ja l'hagi llegit em pot dir quina opinió en té? Per posar-lo al final o al principi de la cua de llibres pendents!
Publica un comentari a l'entrada