Digue'm que no ploraran
els teus ulls
quan em llegeixin.
Digue'm que riuràs
quan em vegis a prop teu
Digue'm que m'amanyagaràs
en passar els fulls.
Sentiràs dins teu
el contingut dels escrits
per damunt del paper.
No sóc paper brut, no,
sóc la sang de la font
dels meus escrits.
aquests que he fet
pensant en tu,
sabent que em llegiries
i ple de goig em rebries
acaronant-me dins teu
jo puc sentir la sensació
que són les teves mans
que em rebreguen
de tant en tant
per trobar el contingut
dins dels fulls
que tinc com cos
i com ànima.
No em deixis mai
sempre seré el teu amic
Isidre Xicola
(1933-2009)
Entrades
2 comentaris:
Gràcies Jordi, per haver publicat aquest poema que parla, molt bé, dels sentiments i de l'ànima del sempre estimat amic Isidre.
Jose Luis García Herrera
Gràcies José Luis
Era un dels poemes que sempre havia pensat incloure a L'illa dels llibres. Un homenatge al poeta Isidre Xicola.
Publica un comentari a l'entrada