Editorial: Alfaguara
Pàgines: 397
Un dels components de Gomaespuma, Guillermo Fesser ha publicat A cien millas de Manhattan. En aquest llibre ens ofereix la seva visió excel·lent sobre els nord-americans i concretament els habitants de la zona de Nova York on va viure durant un any amb la seva família.
De fet la dona de Guillermo és americana i per tant coneix prou bé com viuen en aquelles terres.
Que ningú busqui humor al estil Gomaespuma en les pàgines de A cien millas de Manhattan però si que trobaran els lectors un ritme amé i àgil alhora d'explicar les coses. Moltes anècdotes i molt bona aproximació a la vida dels Estats Units.
Si algú ha visitat en alguna ocasió aquest país es sentirà identificat.
El dia a dia es basa en un bon esmorzar. Esmorzen força fort per poder agafar forces per la resta del dia. Al migdia només fan un petit àpat que anomenen lunch i no serà fins al vespre quan tornen a fer un menjar important. La crema de cacauets o els ous amb bacon podrien ser uns bons ingredients per l'esmorzar. Això sí que en cada àpat no hi falti el cafè. Els americans son molt cafeters i en beuen tot el dia. Val a dir que el cafè no és fort com el que bevem nosaltres però la quantitat de cafè begut és podríem dir que considerable. Segurament que el cinema ens ha aproximat encara molt més a com seria el tipus de família standard americana o bé el modus vivendi de la seva població. Coneixem les festes més importants com la del 4 de Juliol, acció de gràcies Thank's Giving, Halloween ....... Guillermo Fesser també ens acosta als orígens d'aquestes celebracions amb tot tipus de detalls. De fet el llibre està dividit en 12 mesos i es pot llegir de forma aleatòria.
Pàgines: 397
Un dels components de Gomaespuma, Guillermo Fesser ha publicat A cien millas de Manhattan. En aquest llibre ens ofereix la seva visió excel·lent sobre els nord-americans i concretament els habitants de la zona de Nova York on va viure durant un any amb la seva família.
De fet la dona de Guillermo és americana i per tant coneix prou bé com viuen en aquelles terres.
Que ningú busqui humor al estil Gomaespuma en les pàgines de A cien millas de Manhattan però si que trobaran els lectors un ritme amé i àgil alhora d'explicar les coses. Moltes anècdotes i molt bona aproximació a la vida dels Estats Units.
Si algú ha visitat en alguna ocasió aquest país es sentirà identificat.
El dia a dia es basa en un bon esmorzar. Esmorzen força fort per poder agafar forces per la resta del dia. Al migdia només fan un petit àpat que anomenen lunch i no serà fins al vespre quan tornen a fer un menjar important. La crema de cacauets o els ous amb bacon podrien ser uns bons ingredients per l'esmorzar. Això sí que en cada àpat no hi falti el cafè. Els americans son molt cafeters i en beuen tot el dia. Val a dir que el cafè no és fort com el que bevem nosaltres però la quantitat de cafè begut és podríem dir que considerable. Segurament que el cinema ens ha aproximat encara molt més a com seria el tipus de família standard americana o bé el modus vivendi de la seva població. Coneixem les festes més importants com la del 4 de Juliol, acció de gràcies Thank's Giving, Halloween ....... Guillermo Fesser també ens acosta als orígens d'aquestes celebracions amb tot tipus de detalls. De fet el llibre està dividit en 12 mesos i es pot llegir de forma aleatòria.
El beisbol és l'esport més important i que ha fet que molts gaudeixin d'aquest durant 6 mesos a l'any. El basket i el football serien els altres esports amb més seguidors. I el que ells anomenen soccer, que seria el futbol per a nosaltres, cada dia te més adeptes però no té la mateixa popularitat que el beisbol.
Als Estats Units no existeix el DNI i la llicencia de conduir te les mateixes funcions. S'anomena Driving Licence i les dades que hi apareixen són el nom, l'adreça, el color dels ulls, si es donant d’òrgans i la clàssica foto del propietari del la llicencia entre altres dades. Com a dada curiosa els que no saben conduir també tenen la seva llicencia, Identification Card, que es pot aconseguir en el Department of Motor Vehicles però que no els permet conduir.
Sobre la seguretat social ja es conegut que no existeix el sistema de salut universal com a Catalunya. Aquí s'ha de pagar per anar al metge i les assegurances mèdiques privades són les que funcionen. De fet els nord-americans reben el número de seguretat social al néixer i està relacionat amb les pensions de jubilació i el subsidi d'atur.
Estats Units també és un país on amb molta habilitat o potser amb una habilitat moderada pots engreixar els teus estalvis mitjançant demandes. Han estat molts els que han aconseguit fer-se una mica més rics mitjançant demandes fins i tot absurdes.
Als Estats Units no existeix el DNI i la llicencia de conduir te les mateixes funcions. S'anomena Driving Licence i les dades que hi apareixen són el nom, l'adreça, el color dels ulls, si es donant d’òrgans i la clàssica foto del propietari del la llicencia entre altres dades. Com a dada curiosa els que no saben conduir també tenen la seva llicencia, Identification Card, que es pot aconseguir en el Department of Motor Vehicles però que no els permet conduir.
Sobre la seguretat social ja es conegut que no existeix el sistema de salut universal com a Catalunya. Aquí s'ha de pagar per anar al metge i les assegurances mèdiques privades són les que funcionen. De fet els nord-americans reben el número de seguretat social al néixer i està relacionat amb les pensions de jubilació i el subsidi d'atur.
Estats Units també és un país on amb molta habilitat o potser amb una habilitat moderada pots engreixar els teus estalvis mitjançant demandes. Han estat molts els que han aconseguit fer-se una mica més rics mitjançant demandes fins i tot absurdes.
A cien millas de Manhattan de Guillermo Fesser provocarà una lectura interessant i lleugera farcida com he dit abans d'anècdotes i curiositats que l'autor ens va explicant en les pàgines d'aquest llibre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada