Editorial: Empúries/ MondadoriPàgines: 264
“Els mals alumnes no vénen mai sols a l'escola. Allò que entra a la classe és una ceba: capes de malestar, de por, de neguit. Vénen amb el seu cos a mig fer i la seva família a coll, a la motxilla. En realitat, la classe no pot començar fins que no deixin el fardell a terra i no haguem pelat la ceba. Sovint n'hi ha prou amb una mirada, una paraula amable, una frase d'adult confiat, per dissoldre aquestes penes".
Daniel Pennac és l’autor de llibres com El dictador i l’hamaca , Els fruits de la passió entre d’altres. L’autor francés ens ofereix ara una visió de l’escola al seu Mal d’Escola, Premi Renaudot 2007,que ha aconseguit ser un èxit de vendes al seu país i que a casa nostra també ha funcionat força bé.
Pennac mai va ser un alumne brillant a l’escola però malgrat to
t va aconseguit ser escriptor i professor. Gràcies al suport dels seus mestres i a l’educació que va rebre va poder superar una discapacitat coneguda com a disortografia que li mermava la seva capacitat per retenir informació i era poc apte per a l’aprenentatge de llengües, tant la pròpia com estrangeres.
Mal d’escola és una barreja de novel.la i biografia i que ens descriu els nens que sempre han estat els últims de la classe i també els professors que es dediquen a l’educació. Pennac ha viscut la cara i la creu de l’ensenyament tant com alumne com a docent.
Els mestres no s’han d’oblidar dels últims de la classe i han de saber motivar-los podría ser una d eles reflexions pedagògiques que ens ofereix Pennac.
"Els mals de gramàtica es curen amb la gramàtica, les faltes d'ortografia amb l'exercici de l'ortografia, la por de llegir amb la lectura, la de no comprendre amb la immersió en el text, i el costum de no reflexionar amb el reforçament tranquil d'una raó limitada estrictament a l'objecte que ens ocupa, aquí, ara, en aquesta aula, durant aquesta hora de classe, mentre hi som."
Pennac mai va ser un alumne brillant a l’escola però malgrat to
t va aconseguit ser escriptor i professor. Gràcies al suport dels seus mestres i a l’educació que va rebre va poder superar una discapacitat coneguda com a disortografia que li mermava la seva capacitat per retenir informació i era poc apte per a l’aprenentatge de llengües, tant la pròpia com estrangeres.Mal d’escola és una barreja de novel.la i biografia i que ens descriu els nens que sempre han estat els últims de la classe i també els professors que es dediquen a l’educació. Pennac ha viscut la cara i la creu de l’ensenyament tant com alumne com a docent.
Els mestres no s’han d’oblidar dels últims de la classe i han de saber motivar-los podría ser una d eles reflexions pedagògiques que ens ofereix Pennac.
"Els mals de gramàtica es curen amb la gramàtica, les faltes d'ortografia amb l'exercici de l'ortografia, la por de llegir amb la lectura, la de no comprendre amb la immersió en el text, i el costum de no reflexionar amb el reforçament tranquil d'una raó limitada estrictament a l'objecte que ens ocupa, aquí, ara, en aquesta aula, durant aquesta hora de classe, mentre hi som."
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada