Editorial: ColumnaPàgines: 248
Silvia Soler ha creat amb Petons de Diumenge una excel·lent novel.la que ella mateixa defineix com un homenatge a les dones que van fer petites revolucions durant el franquisme. Una època marcada per l’estricta moral religiosa que vetava a les parelles a demostrar el seu amor.
Silvia Soler ha aconseguit amb aquesta novel·la el Premi Pudenci Bertrana. Un guardó de prestigi que en anteriors ocasions han aconseguit autors de l’alçada de Quim Monzó, Sergi Pàmies, Baltasar Porcel, Manuel de Pedrolo entre altres escriptors de primera fila.
Si parlem de la història està escrita amb molta delicadessa. És la història de la Valèria Isern que sap que li queden poc temps de vida, a conseqüència d’un càncer, decideix explicar les seves vivències.
És aquí on es demostra el talent de l’escriptora perquè conèixerem la vida de la Valèria des de diferents angles. De la seva pròpia veu, la del seu diari personal, els seus fills i també a través de les cartes amb la seva amiga Elisa. No és fàcil lligar tot això i de fet ho aconsegueix amb molt bona nota.
Silvia Soler juga amb el lector i fa que sigui aquest el que es faci una radiografia de la protagonista.
L’obra es situa a començaments dels anys 40 fins a l’actualitat i fas un recorregut per les vides de la Vàleria Isern i també de la seva amiga Elisa. La història de Valèria troba el contrapunt en la correspondència que manté amb la seva amiga Elisa, qui tria marxar del país per aconseguir la llibertat personal i la realització professional.
Quina de les dues tindrà una vida més plena? Llegiu el llibre i ho descobrireu.
Segur que no en quedareu decebuts.
Entrades
5 comentaris:
L'he llegit i és una meravella. Espero que trengui més llibres de 39+1. Hi estava enganxada
A mi també m'agradat molt el llibre. És el primer de l'Anna Soler que llegeixo, però segur que
no serà l'ùltim.
Estic adormida, volia dir de la
Silvia Soler, clar!
M' ha encantat el llibre. hi veig reflectida la meva joventut. En aquells temps els petons amb el novio eren pecat i tel`s havies de confesar...! sóc mare de quatre fills i quatre néts. tinc 64 anys i he viscut els canvis com totes les dones de la meva época.Som una generació "adaptable" i valenta.Silvia, continua publicant llibres que mel`s llegiré tots.En mi tens una "fan".
M'ha agradat molt el llibre. Ja havia llegit els llibres del 39+1 (que em vaig petar de riure) i trobo ara que ha fet un llibre molt diferent però m'ha encantat. El recomano!
Publica un comentari a l'entrada