Pàgines: 310
«En una classe de primer curs Mattia havia estudiat que entre els nombres primers n'hi ha alguns encara més especials. Els matemàtics els anomenen nombres primers bessons: són semblants de nombres primers que estan junts, o millor dit, gairebé junts, doncs entre ells mitjanamitja sempre un númeronombre parell que els impedeix tocar-se de veritat. Nombres com l'11 i el 13, el 17 i el 19, o el 41 i el 43. Mattia pensava que Alice i ell eren així, dos cosins bessons, sols i perduts, junts però no prou per tocar-se de verdad.»
Aprofitant aquesta teoria matemàtica dels nombres primers, Paolo Giordano construeix una metàfora per narrar la història d'Alice i Mattia, dos éssers les vides dels quals han quedat condicionades per les conseqüències irreversibles de dos fetsocorreguts en la seva infantesa. Des de l'adolescència fins a ben entrada l'edat adulta, i malgrat la forta atracció que indubtablement els uneix, la vida els hi posarà tot un seguit de barreres invisibles que posaran a prova la solidesa de la seva relació.
Paolo Giordano s'ha convertit, ara com ara, en el fenomen editorial més rellevant dels últims anys a Itàlia. La solitud dels nombres primers ha estat guardonada amb el Premi Strega 2008 i ha aconseguit un èxit de vendes sense precedents per a una primera novel·la. També ha obtingut un interès internacional i serà traduït a vint-i-tres idiomes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada