El foc sempre ha estat present en la literatura i en el món editorial. Històricament molts règims dictatorials un cop han arribat al poder han començat a cremar els llibres dels autors que no combregaven amb les seves idees.Ray Bradbury ja és ho va demostrar a la novel·la 451 Farenheit amb el personatge del bomber Guy Montang. No era un bomber normal i corrent. La seva feina era diferent a la d’un bomber qualsevol. Es dedicava a cremar llibres, ja que aquests eren considerats perillosos per la societat .
El mateix Quixot va fer neteja de la seva biblioteca cremant aquells llibres que considerava pocr interesants. 
En altres ocasions ha estat el propi autor qui ha decidit cremar la seva obra. És el cas de Nabokov que va decidir llençar al foc el seu bestseller Lolita. Si avui en dia podem llegir aquesta novella és gràcies a la seva dona que va salvar-la del foc in extremis.
Fa pocs mesos en aquest bloc ja fèiem referència a un escriptor croat anomenat Però Kvesic que va amenaçar amb fer una gran foguera davant d’una llibreria en ple centre de Zagreb si no aconseguia vendre els seus llibres. Finalment va aconseguir vendrel’s i no va caldre utilitzar el foc.
Davant de totes aquestes explicacions de ben segur que podeu reflexionar un parell de qüestions.
Heu tingut alguna temptació de fer-ho? Quin llibre o llibres cremarieu?
En altres ocasions ha estat el propi autor qui ha decidit cremar la seva obra. És el cas de Nabokov que va decidir llençar al foc el seu bestseller Lolita. Si avui en dia podem llegir aquesta novella és gràcies a la seva dona que va salvar-la del foc in extremis.
Fa pocs mesos en aquest bloc ja fèiem referència a un escriptor croat anomenat Però Kvesic que va amenaçar amb fer una gran foguera davant d’una llibreria en ple centre de Zagreb si no aconseguia vendre els seus llibres. Finalment va aconseguir vendrel’s i no va caldre utilitzar el foc.
Davant de totes aquestes explicacions de ben segur que podeu reflexionar un parell de qüestions.
Heu tingut alguna temptació de fer-ho? Quin llibre o llibres cremarieu?
Entrades
8 comentaris:
dons cremar cremar , no, pero seguramente es perque no tinc manera de fer-ho pero si que n´hi ha que en cremaria si pogues i no tan sols perqueu no m´interesin , que tambe, sino que hi ha llibres que expliquen verdaderes tontaries, els de cotilleos p.e son els que cremaría
No se n'ha de cremar cap que per això existeix la llibertat d'expressió!! Però confesso que en vaig fer desaparèixer algun de matemàtiques en la meva adolescencia pq sempre suspenia i em feia molta rabia!! No ho vaig poder evitar...
També he volgut cremar el de mecanuscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo!! És que me'l vaig haver de llegir obligatòriament un munt de vegades i no m'ha agradat mai!! Sé que agrada molt i ho respecto però és superior a mi.
I per suposat molts dels que escriuen gent de la premsa rosa que diuen autèntiques tonteries!!!
No s'han de cremar llibres, si no t'agraden, els deixes de llegir i ja està. Dit això, a mi em va donar molt mal rotllo "Les partícules elementals" de Michel Houllebecq, i no vull dir que sigui dolent, però et deixa fatal. Per cert, una amiga meva, pel mateix motiu, va cremar "American psycho", de Brett Ellis.
Cremar llibre? I tant! La majoria dels de la Maria de la Pau Janer!
Jo no ho faria...JA HO HE FET....em van regalar "Usted puede sanar su vida", de la Louise L.Hay...va acabar a una foguera de Sant Joan...
La clau Gaudi...
Sí. Els de Fernando Savater.
Això de cremar llibres pot semblar un sacrilegi... però mira, jo no salvaria EL pont dels jueus.
Publica un comentari a l'entrada