Editorial:Bromera"Jo sé, com ho sabem tots els homes, que hi ha coses nostres que us molesten molt. Què vols que et digui? Ens han educat així. No vull caure en el tòpic de dir que la culpa és de les mares; per ser objectiu, he de dir que és culpa de tots, sobretot dels amics, dels companys, del pati de l’escola, de tothom. Si no vaig errat, ens retraieu, en general, les coses següents: que som més aviat bruts; que no abaixem la tapa del vàter; que deixem la roba de qualsevol manera; que quan ens canviem els mitjons, els bruts queden a terra; que no tanquem el pot del xampú ni del gel; que mai no ens fixem en la roba o el pentinat que porteu; que se’ns obliden els aniversaris; que no us escoltem amb prou atenció........"
Aquest fragment pertany al nou llibre de l'escriptora Isabel Clara Simó. A Homes despulla l’univers masculí.Ens ofereix un retrat per vint-i-dos protagonistes masculins a través del relat curt. Intenta aconseguir un ventall , el més extens possible sobre els diferents tipus d’homes; arrogants, dominats; violents, triomfadors, però també derrotats. Serà fàcil llavors sentir-se identificat amb algun d’ells tot i que Isabel Clara Simó creu que existeixen moltes més tipus d’homes però que nomès ha decidit fer-ne vint-i-dos. Qui sap si Isabel Clara Simó té pensada una segona part. Isabel Clara Simó escriu en el llibre els motius que l'han mogut a publicar Homes.
"Tenia ganes d’escriure un llibre sobre els homes. Ja ens ho havia dit la Virginia Woolf: «Que no us espanti cap tema»,al seu sempre recordat Una cambra pròpia. He fet servir la ironia, és clar. Però m’he fixat de debò en ells. Tots diferents,però educats en uns mateixos paràmetres. I els he vistos xuletes, però també dominats; violents, però també violentats;triomfadors, però també derrotats. He contemplat la seva
eufòria quan estan lluny de les dones, i un afany de competitivitat que és inculcada des del pati de l’escola. També els he vistos bojos d’amor. I sensibles a les desgràcies de les dones.I, alhora, n’he trobat d’absolutament mancats de qualsevol forma de comprensió envers les dones i d’una insensibilitat diamantina. Hi ha de tot, vull dir.
Si m’hi he acostat, literàriament parlant, ha estat amb afecte, intentant entendre’ls. I de vegades, és clar que sí, condemnant-los. Són els nostres companys, els nostres amics, els nostres germans. Els estimem i els blasmem, els mirem horroritzades
i els abracem entendrides. Aproximadament com ells fan amb nosaltres, les dones.
Que hi ha massa ironia, fins i tot quan aplaudeixo? Potser sí, però és que algun cop ens ho poseu molt fàcil, companys!"
Fa nou anys va publicar el llibre Dones, aconseguint una molt bona acceptació i que fins i tot es adaptar al teatre i al cinema. Ara l'editorial Bromera ha reeditat Dones i per Sant Jordi farà una edició especial amb els dos llibres.
Aquest fragment pertany al nou llibre de l'escriptora Isabel Clara Simó. A Homes despulla l’univers masculí.Ens ofereix un retrat per vint-i-dos protagonistes masculins a través del relat curt. Intenta aconseguir un ventall , el més extens possible sobre els diferents tipus d’homes; arrogants, dominats; violents, triomfadors, però també derrotats. Serà fàcil llavors sentir-se identificat amb algun d’ells tot i que Isabel Clara Simó creu que existeixen moltes més tipus d’homes però que nomès ha decidit fer-ne vint-i-dos. Qui sap si Isabel Clara Simó té pensada una segona part. Isabel Clara Simó escriu en el llibre els motius que l'han mogut a publicar Homes.
"Tenia ganes d’escriure un llibre sobre els homes. Ja ens ho havia dit la Virginia Woolf: «Que no us espanti cap tema»,al seu sempre recordat Una cambra pròpia. He fet servir la ironia, és clar. Però m’he fixat de debò en ells. Tots diferents,però educats en uns mateixos paràmetres. I els he vistos xuletes, però també dominats; violents, però també violentats;triomfadors, però també derrotats. He contemplat la seva
eufòria quan estan lluny de les dones, i un afany de competitivitat que és inculcada des del pati de l’escola. També els he vistos bojos d’amor. I sensibles a les desgràcies de les dones.I, alhora, n’he trobat d’absolutament mancats de qualsevol forma de comprensió envers les dones i d’una insensibilitat diamantina. Hi ha de tot, vull dir.
Si m’hi he acostat, literàriament parlant, ha estat amb afecte, intentant entendre’ls. I de vegades, és clar que sí, condemnant-los. Són els nostres companys, els nostres amics, els nostres germans. Els estimem i els blasmem, els mirem horroritzades
i els abracem entendrides. Aproximadament com ells fan amb nosaltres, les dones.
Que hi ha massa ironia, fins i tot quan aplaudeixo? Potser sí, però és que algun cop ens ho poseu molt fàcil, companys!"
Fa nou anys va publicar el llibre Dones, aconseguint una molt bona acceptació i que fins i tot es adaptar al teatre i al cinema. Ara l'editorial Bromera ha reeditat Dones i per Sant Jordi farà una edició especial amb els dos llibres.
Entrades
1 comentari:
Molt interessant aquest....
Publica un comentari a l'entrada