Editorial: Alfaguara
Pàgines: 216
L’escriptor vasc Unai Elorriaga va aconseguir a l’any 2003 amb la novel·la Un tranvía en Sp (2003) el Premio Nacional de Narrativa. Després arribarien El pelo de Van’t Hoff (2004) i la petita joia literària anomenada Vredaman (2006). Ara, l’editorial Alfaguara ha publicat Londres es de Cartón on quatre amics es reuneixen a les teulades mentre esperen l'anunciat retorn de la germana d'un d'ells, desapareguda vint anys enrere sota un sistema repressiu. Busquen uns enregistraments que poden ajudar-los a conèixer el parador de Sora i, alhora, un passat de tortures i silencis.
Pàgines: 216
L’escriptor vasc Unai Elorriaga va aconseguir a l’any 2003 amb la novel·la Un tranvía en Sp (2003) el Premio Nacional de Narrativa. Després arribarien El pelo de Van’t Hoff (2004) i la petita joia literària anomenada Vredaman (2006). Ara, l’editorial Alfaguara ha publicat Londres es de Cartón on quatre amics es reuneixen a les teulades mentre esperen l'anunciat retorn de la germana d'un d'ells, desapareguda vint anys enrere sota un sistema repressiu. Busquen uns enregistraments que poden ajudar-los a conèixer el parador de Sora i, alhora, un passat de tortures i silencis.
Unai Elorriaga ens ofereix a Londres es de cartón un retrat a de les dictadures, les repercussions que té en les persones la desaparició d'una germana, d'un pare o d'un fill.
Per això utilitza tot un seguit d’ingredients com poden ser cartes, informes mèdics, de cintes gravades, del record individual i col·lectiu dels pobladors, de pistes falses i verdaderes i de diverses veus que guien la trama. Un excel·lent escriptor que novel·la a novel·la segueix demostrant la seva qualitat literària.
Per això utilitza tot un seguit d’ingredients com poden ser cartes, informes mèdics, de cintes gravades, del record individual i col·lectiu dels pobladors, de pistes falses i verdaderes i de diverses veus que guien la trama. Un excel·lent escriptor que novel·la a novel·la segueix demostrant la seva qualitat literària.
2 comentaris:
Em va agradar molt la primera, bastant la segona i a la tercera em va semblar que estava rellegint cada vegada el mateix llibre. Em sembla que de la quarta passaré...
He terminat avui aquest llibre i no m'ha agradat gens (m'ha començat a interessar quan em quedaven poques pàgines per acabar-lo així que malament). Un tranvia en SP si em va agradar. Patricia
Publica un comentari a l'entrada