Al pricipio me limitaba a comer, royendo y masticando tan felíz, siguiendo los dictados de mi gusto. Pero pronto empecé a leer, un poco por aquí, otro poco por allí, en los bordes de mis comidas. Y según transcurría el tiempo fuí leyendo más y masticando menos, para terminar pasándome prácticamente todas las horas de vigilia leyendo y comiéndome sólo los márgenes.....
Nascut en una petita llibreria d'un decadent barri de Boston durant els anys seixanta, en Firmin aprèn a llegir devorant les pàgines dels llibres. Els seus familiars només es dediquen a menjar-se les pàgines dels llibre però ell comença a interessar-se per la lectura i la literatura.
Ràpidament comprèn, però, que una rata culta és una rata solitària i, marginat per la seva família, busca l'amistat del seu heroi, el llibreter, i d'un escriptor de ciència ficció fracassat. A mesura que en Firmin navega pels carrers tèrbols de la ciutat buscant amor i comprensió, la seva soledat i la seva por es tornen humanes i irremeiablement commovedores.
Després de llegir el llibre si veiem un ratolinet voltant per les llibreries no us espanteu. Potser és Firmin que vol llegir algun llibre.
1 comentari:
Boníssim el llibre.Molt ben escrit, amable de llegir, divertit a estones, tendre i descoratjador en altres, però genial en tot moment.
Com diu Eduardo Mendoza, "Firmin no es un ratón humano, sino un ser humano en un cuerpo de rata, lo que lo hace patético, incómodo y sin ninguna concesión al infantilismo".
Publica un comentari a l'entrada