Pàgines: 246
"Normalment la gent, que en els hospitals es troba molt sola, a les infermeres ens veuen com uns àngels. Arriben a enamorar-se de nosaltres, molts, fins i tot els acompanyants dels malalts... Confien plenament en tu, si els dius que deixes la porta oberta, que no es preocupin, que no els passarà res, que tu els vigilaràs i estaràs al seu costat en tot moment...."
Aquest és un fragment d'un dels testimonis que recull aquest llibre on ens acosta al món de les infermeres. Una feina de vocació i molt necesària. La periodista Elisabeth G. Iborra sap de l'importància d'aquest sector en la societat i ha decidit recollir en un sol volum les anècdotes i vivències d'infermeres que han dedicat bona part de la seva vida a cuidar malalts amb el seu esforç en moltes ocasions mal pagat.
A Anècdotes d'infermeres no només sabrem més coses sobre la professió d'infermera sino que també coneixerem un bon grapat d'anècdotes que en molts casos arriben al surrealisme.
Entre aquestes històries divertides en destacaríem la de l'home que va al metge amb mal d'orella i l'infermera li dóna un termòmetre perquè se'l posés "Tingui, posi's aquest termòmetre que ara venim". I quan van tornar, se l'havia ficat a l'orella. També s'explica el cas d'una gitana que es va posar de part mentre atracava un banc o una dona que tenia la mania que estava embarassada. La primera vegada s'ho van creure perquè era molt grassa i la van dur a la sala de parts, però, òbviament, no duia cap nen a dins. Cada mes anava de part i les infermeres la deixaven al llit i feien tot el ritual, i després se n'anava tan tranquil.la.
2 comentaris:
les infermeres es mereixen un monument
Un llibre curiós.
Publica un comentari a l'entrada