A CADASCÚ EL QUE ÉS SEU. Leonardo Sciascia

Editorial: Edicions 62
Pàgines: 160

La carta va arribar amb el repartiment de la tarda.

El carter, com de costum, va deixar el feix multicolor dels impresos publicitaris damunt el taulell, després, amb precaució, quasi com si tingués por que explotés, deixà la carta: sobre groc, adreça impresa en un rectangle blanc enganxat al sobre.

—Aquesta carta no em fa gens de gràcia —va dir el carter. El farmacèutic va aixecar els ulls del diari, va treure’s les ulleres i demanà: —Què dius? —una mica dur i encuriosit. —Deia que aquesta carta no em fa gens de gràcia.

Amb l’índex va apropar-la lentament, per sobre el marbre del taulell, cap al farmacèutic. El farmacèutic va inclinar-se per mirar-la, sense tocar-la; després va aixecar-se, es tornà a posar les ulleres i la va mirar de nou.

—Per què no et fa gràcia?

—L’han tirada al correu aquí, aquesta nit o aquest matí d’hora; i, l’adreça, l’han retallada d’un full amb l’en-capçalament de la farmàcia.

Així comença a casdasqú el que és seu. Es tracta d'una novel·la del clàssic de la novel·la negra, el sicilià Leonardo Sciascia.

Edicions 62 recupera la novel·la A cadascú el que és seu. L'acció comença en un poble de l'interior de Sicília. Una carta anònima amenaça de mort el farmacèutic Manno, un home que fins aquell dia vivia tranquil, no havia fet mai cap mal a ningú, i no es ficava en assumptes vinculats amb la política. Però Manno no en fa especial cas i l'amenaça s'acompleix puntualment, durant una cacera. Laurana, un jove professor d'institut, intentarà buscar l'assassí de Manno enmig d'una xarxa de silenci i complicitat, on la màfia, l'església i un grup de policia corrupte intentaran evitar que ho descobreixi.

Leonardo Sciascia ha destacat com un dels grans creadors de novel·la negra. Va ser professor en diverses escoles de Caltanissetta i de Palerm alhora que publicava les seves novel·les, narracions curtes, obres de teatre i assaig. A partir del 1978 va escriure principalment assaigs sobre literatura i política i, com a membre del Partit Radical, el 1979 va resultar escollit diputat al Parlament Europeu i a l’italià. Va morir a Palerm el 20 de novembre de 1989.