L'escriptora Corin Tellado ha mort avui dissabte. Ha estat una de les escriptores de rècord. Havia publicat al llarg de la seva vida més de 4.000 novel les romàntiques, de les quals ha venut 400 milions d'exemplars.L'autora, la més llegida en llengua castellana després de Miguel de Cervantes, havia nascut a la localitat de Viavélez, al municipi asturià d'El Franco, el 25 d'abril de 1927.
Malgrat el seu delicat estat de salut, que des de 1995 l'obligava a sotmetre's a tres sessions de diàlisi per setmana, Corin Tellado ha seguit escrivint fins al final, encara que ja no s'enfrontava a la màquina d'escriure i era a la seva nora a qui dictava els seus relats.El 2002 l'editorial Suma de Lletres decidir reeditar alguns dels títols més significatius que prèviament havia publicat amb l'editorial Bruguera. La prolífica autora va acabar el passat dimecres la seva darrera novel la per encàrrec de la revista Varietades, amb la qual col laborava des de fa molts anys.
Entrades
4 comentaris:
No he llegit mai cap novel·la d'aquesta mítica escriptora, potser perquè sempre vaig sentir a parlar-ne en la meva joventut com "novelista basura". Va ser així realment? Bona Pasqua!
Aquí l'elitisme intel·lectual sempre ha menystingut aquest tipus de novel·la mentre que a països com Anglaterra se'ls té un respecte. Sobre el que és o no literatura escombraries hi hauria molt a debatre.
Amb tantes novel·les n'hi deu haver de tot, dolentes, mitjanetes i bones, i, al menys, se li ha de reconèixer la professionalitat i el fet de ser una gran treballadora. Per sort, va poder viure del que feia. Jo crec fins i tot que en els darrers anys va reconquerir un cert respecte de certes elits, ja sol passar.
Moltes vegades que un escriptor publiqui molt llibres es cataloga com a mal escriptor. Però n'hi han d'altres que publiquen una cada 2 o 3 anys i el resultat és molt pitjor. 4.000 novel·les són moltes però qui jutja és el lector. Si n'hi ha lectors les editorials editen. Llei de vida.
Jo no he llegit cap de les novel·les d'aquesta escriptora, sobretot per la temàtica amorosa que no és la meva preferida (amb algunes excepcions remarcables, és clar). No ho sé, a mi 4.000 novel·les em semblen una brutalitat que mereix tot el respecte del món. De fet, em sembla un ritme pràcticament inhumà! Tot i això, pel que he anat sentint i llegint, la cosa que més s'ha destacat de la seva obra és la gran producció, no la qualitat.
Publica un comentari a l'entrada