MAI ES TARD PER PUBLICAR UNA NOVEL·LA

En el panorama literari català hem vist alguns exemples d’escriptors que han iniciat la seva carrera literària molt tard. És el cas de Joan Agut que va debutar amb més de 60 anys i que fins ara ha publicat excel·lents novel·les com Gombó i Mister Belvedere, El mestre de Taüll, L’arbre de la memòria o Rosa de foc (Proa).
Una altre exemple seria el de Lluis Forrellad que va guanyar el Premi Nadal a l’any 1953 amb només 26 anys amb l’obra Siempre en capilla. Aquesta obra va aconseguir força èxit a nivell de públic i de crítica.Aquest fet va provocar que l’autora cinc anys desprès de la publicació de la novel.la desapareixès del panorama literari.No va tornar a escriure cap més novel.la. fins a l’any 2006 amb la publicació de Foc Latent (Angle editorial).
Aquets dos fets demostren que mai es tard per demostrar la vàlua literària i que es pot debutar literàriament en qualsevol moment sempre i quan la novel·la valgui la pena.
Un dels darrers exemples és la publicació de la novel·la Isola bella (Columna/Roca) d’Anna Crusafont. Nascuda al’any 1937 no ha estat fins fa poc quan ha publicat els seus primers llibres.
No es tracta d’una novel·la romàntica però si que ens ofereix una història basada en l’amor.
La seva protagonista, la Júlia, als cinquanta anys veu com la seva vida no ha estat molt emocionant. Un bon dia descobreix uns quaderns que havia escrit quan era adolescent.
La lectura d’aquets textos suposa un canvi de mentalitat i li fa veure com aquells ideals i somnis de joventut no han arribat mai a cumplir-se. La Júlia decideix canviar de vida i trenca el seu matrimoni. Per reflexionar sobre la seva vida viatja al poble italià de Stresa situat al nord d’Itàlia
Allà es trobarà en Llorenç, un actor de teatre que es troba en una situació similar a la de la Júlia.
Com diu la coberta de la novel·la Mai no és tard per trobar l’amor com tampoc mai es tard per publicar la primera novel·la.