Pàgines: 288
Molt abans que Henning Mankell i Stieg Larsson demostressin que la novel·la negra sueca podria captivar a mig món, a Suecia hi havien dos autors que a finals dels 60 ja començaven a publicar novel·les negres i amb força èxit.
Maj Sjöwall i Per Wahlöö podrien ser ben bé els pares literaris de Mankell i Larsson.
Ara l’editorial Rba ha publicat El policía que ríe editada originalment a l’any 1968 a Suecia. Aquesta novel·la té com a protagonista a l’inspector Martin Beck que ja va protagonitzar diferents històries que el matrimoni Sjöwall i Wahlöö van crear entre 1965 i 1975. Algunes de les seves novel·les van ser adaptades al cinema com San Francisco, ciudad desnuda amb un Walter Matthau en el paper de Martin Beck.
A El policía que ríe l’inspector Beck haurà d’investigar un assassinat múltiple en un autobús on han mort nou passatgers. Entre les víctimes hi ha un policia i l’inspector creu que la mort d’aquest no ha estat casualitat.
Rba també ha recuperat altres títols com El hombre que se esfumó i Roseanna. Bona lectura on podrem descobrir els inicis de la novel·la negra sueca i també per extensió europea.
Maj Sjöwall i Per Wahlöö podrien ser ben bé els pares literaris de Mankell i Larsson.
Ara l’editorial Rba ha publicat El policía que ríe editada originalment a l’any 1968 a Suecia. Aquesta novel·la té com a protagonista a l’inspector Martin Beck que ja va protagonitzar diferents històries que el matrimoni Sjöwall i Wahlöö van crear entre 1965 i 1975. Algunes de les seves novel·les van ser adaptades al cinema com San Francisco, ciudad desnuda amb un Walter Matthau en el paper de Martin Beck.
A El policía que ríe l’inspector Beck haurà d’investigar un assassinat múltiple en un autobús on han mort nou passatgers. Entre les víctimes hi ha un policia i l’inspector creu que la mort d’aquest no ha estat casualitat.
Rba també ha recuperat altres títols com El hombre que se esfumó i Roseanna. Bona lectura on podrem descobrir els inicis de la novel·la negra sueca i també per extensió europea.
1 comentari:
El llegiré ja que m'agraden Larsson i Mankell.
Publica un comentari a l'entrada