Editorial: Ara llibres
Pàgines: 175
Assumpta Montellà ens ofereix a Contrabandistes de la llibertat una part de la història del segle XX. L’autora també de La maternitat d’Elna i El Setè camió destaca per oferir històries on els protagonistes solen ser gent anònima que han protagonitzat fets que sovint ha estat oblidats. La recuperació de la memòria oral és una de les tasques que Assumpta Montellà be realitzant durant molts anys.
A Contrabandistes de la llibertat, Montellà, ens ofereix amb un estil directe i amè testimonis de les persones que actuaven com a passadors i que durant els anys 40 més de 80.000 persones van aconseguir traspassar els Pirineus en busca de la llibertat. Si després de la guerra civil molts republicans van haver de fugir a França, anys més tard van ser molts el que fugien de la Segona Guerra Mundial per fer el camí a l’inversa.
No era fàcil fugir dels nazis i travessar els Pirineus sense ser vists. Aquesta era la tasca del que es coneixia com els passadors, les persones encarregades d’ajudar a traspassar de forma clandestina la frontera.
Molts d’aquets refugiats eren jueus que fugien de França, Polonia , Bèlgica o Holanda.
Com aconseguien passar els Pirineus? Com burlaven els soldats de les fronteres? Qui eren els passadors? Com actuaven? Les respostes a Contrabandistes de la llibertat.
Entrades
4 comentaris:
Precisament vaig començar aquest
llibre divendres passat. I el trobo
molt interessant. I es que l'autora
et porta l'història de manera amena
i t'atança uns personatges de carn
i ossos.
Pel seu llibre de la Mat d'Elna vaig visitar la Maternitat i vaig
emocionar.me.
Amb el setè camió vaig anar a La
Vajol a visitar la mina.
I amb aquest no sé.de moment em fa
pensar que hi ha i en el passat també gent que ajudat d'altres que
han sigut perseguits pels seus ideals.
No sé si ho heu vist però en el número actual del mes de gener de la revists "Avenç" hi ha un article del reputat historiador Frances Vilanova que denuncia l'apropiament i plagi d'alguns passatges del llibre de l'Assumpta Montellà. No he llegit el llibre però el que ell explica és que escriu com a seus passatges que ja estan escrits en altres estudis sense que l'autora citi la font d'on els extreu. Cal tenir present que un historiador, mai pot copiar o fer-se seus escrits si no cita la font d'on s'han extret.
ens pot enviar l'article a illadelsllibres@hotmail.com ?
Gràcies i el llegirem.
L'article del Francesc Vilanova és molt clarificador. Les acusacions són fortes i aparentment sembla que demostrables. El treball d'aquesta autora resta en entredit.
Publica un comentari a l'entrada