"El quadern de Nicolass Kleen"
Jaume Benavente
Columna/Roca Editorial
360 pàgines.
Marja Batelaar contemplava el seu carrer a través del finestral. Les façanes de les cases de tres pisos de maons pintats de fosc s’abocaven a l’aigua verdosa del canal, el petit i tranquil Bloemgracht. Damunt seu, el cel gris, gairebé metàl·lic, d’Amsterdam, amb una pluja fina i persistent. Aquell dissabte 11 de gener era un dia d’hivern com tants d’altres a la seva ciutat, freds i sovint plujosos, amb els ciclistes que continuaven anant amunt i avall pel carrer. En una ciutat d’un país meridional ben poca gent circularia en bicicleta amb aquell clima advers. Mentre hi pensava, encara vestida amb el pijama i el barnús, esmorzava sense presses unes torrades i un cafè amb llet, alternant la contemplació del carrer amb l’anar passant els fulls del De Volkskrant, el periòdic que com cada matí el repartidor li havia deixat a la bústia.(Fragment de, El quadern de Nicolaas Kleen)
El quadern de Nicolaas Kleen suposa el debut de l’inspectora Marja Batelaar. Es tracta del personatge creat per l’escriptor Jaume Benavente i que vol protagonitzar tot un seguit de novel·les negres.
Marja Batelaar és una jove inspectora de la Unitat d’Homicidis de la policia d’Amsterdam, nascuda en una família culta d’origen jueu inicia una sèrie de novel·la negra amb la ciutat d’Amsterdam com a escenari. Per aquest debut, els inspectors Marja Batelaar i Jan Laagsveld es fan càrrec de la investigació de la mort d’una jove immigrant, Ilona Vitéz, en una pensió del centre d’Amsterdam. L’assumpte no mereix l’interès de la cúpula policial i el cas es tanca en fals, però Marja Batelaar continua indagant pel seu compte. Guiada tan sols pel seu instint i per una ambigua afinitat vers la víctima, la inspectora Batelaar s’endinsarà en un món fosc i perillós, on es barregen els ambients cosmopolites d’Amsterdam, els interessos criminals i els seus propis fantasmes del passat.
1 comentari:
L'acabo de llegir. A mi no m'agraden les novel·les, però m'ha enganxat. L'he trobat molt ben tramat i coheren, i m'ha sorprés un curiós giny.
Publica un comentari a l'entrada