LES HORES SOTERRADESDelphine de Vigan
Ed. 62/ Suma de letras
232 pàgines.
La veu travessa el son, oscil·la a la superfície. La dona acaricia les cartes de cap per avall que té damunt la taula, repeteix amb insistència, en un to de certesa: el 20 de maig la seva vida canviarà.
232 pàgines.
La veu travessa el son, oscil·la a la superfície. La dona acaricia les cartes de cap per avall que té damunt la taula, repeteix amb insistència, en un to de certesa: el 20 de maig la seva vida canviarà.
La Mathilde no sap si encara dorm o si ja ha començat el dia, fa un cop d'ull al rellotge del radipdespertador, són les quatre de la matinada.
Estava somiant. Somiava en la dona que havia vist feia uns dies, una vident, sí, era ella, sense xal no bola de vidre, peró si més no una vident. Havia creuat tot París amb metro, s'havia assegut darrere unes cortines gruixudes, a la planta baixa d'un immoble del 6è districte, li havia donat cent cinquanta euros per llegir-li la mà, hi havia acudit peruè no hi havia res, ni un raig d ellum al qual acostar-se, ni un verb per conjugar, cap perspectiva d'un després. Hi havia anat perquè bé que ens d'aferra a alguna cosa......... Les hores soterrades. Delphine de Vigan
No i jo va suposar per a l’escriptora Delphine de Vigan, un gran reconeixement literari no només a França sino també a casa nostra. Guanyadora del Premi dels llibreters francesos l’any 2008 i del Premi de Literatura Protagonista Jove, de Vigan ha captivat per la seves històries i per la seva lit
eratura basada en històries sobre relacions humanes i les desl·lusions a amoroses.
La darrera novel·la, titulada Les hores soterrades es centra en la vida de Mathilde, directiva en un departament de markèting, és vídua i mare de tres fills. Des de fa un temps pateix l’assetjament moral del seu cap a la feina i que actualment viu una existència més aviat grisa. Per a una altre banda, tenim a enThibault, un metge d’urgències, que en aquests moments viu un mal moment degut a la seva recent ruptura sentimental. Tots dos protagonistes somien en trobar algú que els estimi i que els tregui de la seva gris i monótona existència.
Estava somiant. Somiava en la dona que havia vist feia uns dies, una vident, sí, era ella, sense xal no bola de vidre, peró si més no una vident. Havia creuat tot París amb metro, s'havia assegut darrere unes cortines gruixudes, a la planta baixa d'un immoble del 6è districte, li havia donat cent cinquanta euros per llegir-li la mà, hi havia acudit peruè no hi havia res, ni un raig d ellum al qual acostar-se, ni un verb per conjugar, cap perspectiva d'un després. Hi havia anat perquè bé que ens d'aferra a alguna cosa......... Les hores soterrades. Delphine de Vigan
No i jo va suposar per a l’escriptora Delphine de Vigan, un gran reconeixement literari no només a França sino també a casa nostra. Guanyadora del Premi dels llibreters francesos l’any 2008 i del Premi de Literatura Protagonista Jove, de Vigan ha captivat per la seves històries i per la seva lit
eratura basada en històries sobre relacions humanes i les desl·lusions a amoroses.La darrera novel·la, titulada Les hores soterrades es centra en la vida de Mathilde, directiva en un departament de markèting, és vídua i mare de tres fills. Des de fa un temps pateix l’assetjament moral del seu cap a la feina i que actualment viu una existència més aviat grisa. Per a una altre banda, tenim a enThibault, un metge d’urgències, que en aquests moments viu un mal moment degut a la seva recent ruptura sentimental. Tots dos protagonistes somien en trobar algú que els estimi i que els tregui de la seva gris i monótona existència.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada