LA MEMÒRIA DE LES FORMIGUES. Iolanda Batallé

Editorial. Amsterdam
Pàgines: 258
“Netejo la sorra de la platja. És com fer dibuixos amb les mans, però en gran. Mentre treballo no sento les onades perquè el soroll de la màquina és massa fort, però a estones apago el motor i escolto. Abans feina una altra feina; totes les feines s’ahurien de fer bé: la dignitat d’una activitat depèn de l’actitud interior amb què s’afronta. Avui dibuixaré un rap gegant. No és fàcil fer-ho amb un tractor com aquest, però que hi ha que sigui fàcil?. I ara mateix dibuixar un rap gegant en dóna ganes de viure....”

Així comença La memòria de les formigues. Es tracta del debut literari de la periodista i editora Iolanda Batallé. Sembla que els anys com a editora als segells Random House Mondadori i ara a La Galera a més de la seva passió per la literatura des de ben petita li han donat suficient força i creativitat per presentar-nos un excel·lent debut.
Llegir La memòria de les formigues suposa un exercici de vitalitat amb reflexions que de ben segur molts lectors es sentiran identificats. La protagonista és la Joana, es tracta d’una persona lluitadora i que és capaç de deixar una bona feina i de prestigi per poder viure una vida allunyada del estrés.
Amb aquest argument sembla un missatge de l’autora per fer-nos veure que el millor és viure el dia a dia amb energies positives per poder gaudir dels petits detalls. De fet, la Joana és una dona que destaca per la seva lluita. No us penseu que aquest és un llibre d’autoajuda, però si que podem extreure tot un seguit de reflexions. La memòria de les formigues crea una complicitat amb lector constant que segurament es sentirà identificat en molts moments i compartirà aquestes reflexions.
La Joana com les formigues és capaç d’adaptar-se a molts dels canvis que haurà de patir durant la seva vida. Aquests canvis sempre els afronta amb optimisme.
Ara, el seu món són la seva filla Maria i la seva parella en Jofre. Fruit de la seva feina a la platja decideix començar també una col·lecció d’objectes que va trobant; entre ells, un boli de sis tintes, una dentadura postissa, una nina i un quadern. Aquesta col·lecció estarà plena de records.
Iolanda Batallé també arrisca a La memòria de les formigues i crea una novel·la que inclou una barreja de gèneres. La història de la Joana és explicada des de diferents punts de vista; una carta, el diari de la seva àvia, un conte o un mail serveixen per donar al lector més dades sobre la història. I ho aconsegueix amb molta intel·ligència amb aquesta història també de quatre dones de diferents generacions: la Joana, la seva mare, l’àvia i la seva filla Maria.
La memòria de les formigues és d’aquells llibres que no es llegeixen, sino que s’assaboreixen i gaudeixen, especialment per moltes de les imatges i reflexions que ens ofereix i en la manera d'explicar-ho.
Per cert, la Iolanda Batallé ja prepara una segona novel·la, però això ja és una altre història.