11/4/10

ARRELS NÒMADES. Pius Alibek

Editorial: La Campana
Pàgines: 345

Pius Alibek va nèixer a la ciutat iraquiana d’Ankawa, a l’any 1955. Des de 1981 viu a Barcelona i actualment és propietari del restaurant Mesopotàmia. El seu debut literàri amb Arrels nòmades ha captivat a la crítica i als lectors que han destacat la seva qualitat.
A Arrels nòmades , Pius Ailbek ens parla dels 26 primers anys de la seva vida, fins al 1981, quan comença la guerra amb l’Iran, i decideix marxar a Barcelona.
El mateix escriptor ha destacat que ha escrit aquesta novel•la per explicar a la seva filla Aya Maria els seus origens. Ens descriu l’Irak que ell va conèixer abans de marxar cap a Barcelona, que malgrat viure la dictadura del partit Bass el dia a dia es viu amb normalitat amb un bon nivell sistema educatiu, on conviuen diverses religions i llengües
Pius Alibek ens presentat ara Arrels nòmades i ens descobreix la seva qualitat literària, però a l’any 2003 va destacar per la seva lluita per la pau, democràcia i civisme Durant les mobilitzacions contra la guerra de l'Iraq de l'any 2003. L’any 2004 va rebre, la Medalla d'Honor de Barcelona.

La terra que ha envoltat les teves tendres arrels. Les ha amarat de la seva ànima i s’ha fos en la teva sang. Sempre l’estimaràs. La mare que t’ha que t’ha acollit a les entranyes. T’ha resgaurdat a la dolça foscor i t’ha protegit fins i tot de la llum. Sempre l’estimaràs- Estira les teves arrels. Guarda-les al cor. Carrega-les a l’esquena com la mare nòmada carrega l`èsser més estimat. Només aleshores el ón sencer serà la teva terra.
Abandona el ventre. Obre els ulls i contempla la mare. Només aleshores la coneixeràs plenament.
No treguis el cap per la finestra. Obre la porta, arrenca les arrels i vola. Només aleshores tindràs la llibertat per estimar totes les terres i totes les persones.

(Pius Alibek, Arrels nòmades)

3 comentaris:

Anònim ha dit...

M'agradat moltissim!

Anònim ha dit...

Acabo de veure que en Pius Alibek
farà una xerrada sobre el llibre
dilluns 20/04/10 a les 19 H
FNAC-L'Illa.
Mònica

Imma ha dit...

M'ha agradat molt. Sobretot perquè ens fa veure una altra IRAQ, i ens fa coneixer unes altres costums, altres maneres de fer, una cultura desconeguda, malmesa ara per la informació que ens arriba de la televisió.
La lectura és molt agradable.
M'han fet venir ganes de coneixer en Pius.