Editorial: Empúries/Salamandra
Pàgines: 450
Després de publicar els reculls de contes Pell d’armadillo (1998) i Animals tristos (2002), l’escriptor Jordi Puntí ha publicat la primera novel•la sota el títol de Maletes perdudes.
Puntí ens porta una història força original on quatre germans de mateix nom però que vien en diferents paisos, en Christof, en Christophe, en Christopher i en Cristòfol, es troben al cap dels anys i descobreixen que son fills del mateix pare.
En Gabriel, el seu pare, els va abandonar quan eren petits. I són fills de quatre mares diferents, viuen a Frankfurt, París, Londres i Barcelona. Ara els quatre germans es reunexien per saber més coses del seu pare i esbrinar perquè un bon dia els va abandonar al mateix temps que van descobrint fets de la vida del seu pare.
Pàgines: 450
Després de publicar els reculls de contes Pell d’armadillo (1998) i Animals tristos (2002), l’escriptor Jordi Puntí ha publicat la primera novel•la sota el títol de Maletes perdudes.
Puntí ens porta una història força original on quatre germans de mateix nom però que vien en diferents paisos, en Christof, en Christophe, en Christopher i en Cristòfol, es troben al cap dels anys i descobreixen que son fills del mateix pare.
En Gabriel, el seu pare, els va abandonar quan eren petits. I són fills de quatre mares diferents, viuen a Frankfurt, París, Londres i Barcelona. Ara els quatre germans es reunexien per saber més coses del seu pare i esbrinar perquè un bon dia els va abandonar al mateix temps que van descobrint fets de la vida del seu pare.
Fragment de la novel·la:
"El pare va voler que ens diguéssim Christof, Christophe, Christopher i Cristòfol -Cristóbal fins que va morir el dictador Franco-. Pronunciats així, d'una tirada, els quatre noms semblen una declinació llatina irregular. Christof, nominatiu germànic, va néixer l'octubre de 1965 i és l'hereu impossible d'una nissaga europea. Christopher, genitiu saxó, va arribar gairebé dos anys més tard i de sobte el seu naixement va ampliar i matisar el sentit d'una vida londinenca. L'acusatiu Christophe va trigar una mica menys -dinou mesos- i el febrer de 1969 va esdevenir el complement directe d'una mare soltera francesa. En Cristòfol va ser l'últim a manifestar-se: un cas circumstancial, complement definit pel lloc, l'espai i el temps, un ablatiu en un idioma que no declina."
"El pare va voler que ens diguéssim Christof, Christophe, Christopher i Cristòfol -Cristóbal fins que va morir el dictador Franco-. Pronunciats així, d'una tirada, els quatre noms semblen una declinació llatina irregular. Christof, nominatiu germànic, va néixer l'octubre de 1965 i és l'hereu impossible d'una nissaga europea. Christopher, genitiu saxó, va arribar gairebé dos anys més tard i de sobte el seu naixement va ampliar i matisar el sentit d'una vida londinenca. L'acusatiu Christophe va trigar una mica menys -dinou mesos- i el febrer de 1969 va esdevenir el complement directe d'una mare soltera francesa. En Cristòfol va ser l'últim a manifestar-se: un cas circumstancial, complement definit pel lloc, l'espai i el temps, un ablatiu en un idioma que no declina."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada