OBRIGADO, JOSÉ SARAMAGO!

El darrer viatge del Premi Nobel, José Saramago ha estat emotiu. Ha deixat l’illa de Lanzarote on residia des de feia molts anys, per viatjar a la terra que el va veure nèixer fa vuitanta set anys.
La mort de Saramago ha entristit el món literari per la perdua d’un dels grans escriptors. Defensor fins al final del seus ideals, Saramago deixa una valuosa obra literària que abraça novel·la i poesia.
Guanyador del Nobel de literatura l’any 1998 les seves obres La caverna, Assaig sobre la ceguessa, El viatge de l’elefant o L’home duplicat, mereixen ser rellegides de nou per tornar a gaudir de la seva literatura.
Aquest diumenge s'ha celebrat a Lisboa el funeral pel Nobel, al qual hi han assistit nombroses personalitats polítiques i del món de la cultura, després que ahir dissabte la capella ardent instal·lada a l'ajuntament de la capital portuguesa, milers de personalitats i ciutadans anònims van voler retre l'últim homenatge a les restes mortals de l'escriptor portugués.
El cos de Saramago ha estat incinerat i les seves cendres es repartiran entre el seu poble natal, Azinhaga, i la localitat de Tías, a Lanzarote.

Nascut l'any 1922 a Azinhaga (Portugal),ha passat a la història amb el sobrenom de la seva família paterna, Saramago,que el funcionari del Registre Civil va afegir per equivocaió després del seu naixement.
Abans de dedicar-se de ple a la literatura, Saramago va exercir com mecànic, treballador en una companyia d'assegurances, editor i periodista, però va ser el 1947 quan va fer realitat el seu somni de convertir-se en escriptor publicant la novel 'Terra de pecat'.
Membre del Partit Comunista Portuguès des de 1969, va patir la persecució i censura durant els anys de la dictadura de António de Oliveira Salazar. Posteriorment va sumar-se a la Revolució dels Clavells que va portar la democràcia a Portugal l'any 1974. Des de 1976 es dedicava exclusivament al seu treball literari.

Allá en el centro del mar, allá en los confines

Donde nacen los vientos, donde el sol

Sobre las aguas doradas se demora;

Allá en el espacio de fuentes y verdor,

De mansos animales, de tierra virgen,

Donde cantan las aves naturales:

Amor mío, mi isla descubierta,

Es de lejos, de la vida naufragada,

Que descanso en las playas de tu vientre,

Mientras lentamente las manos del viento,

Pasando sobre el pecho y las colinas,

Alzan olas de fuego en movimiento.

José Saramago,Poesía completa