L'horitzó
Patrick Modiano
Proa
154 pàgines.
L’escriptor Patrick Modiano és en aquests moments un dels referents de la literatura francesa. S’ha guanyat un lloc respectable gràcies a novel·les com En el cafè de la joventut o el Carrer de les Botigues Fosques (PremiGoncourt 1978).
Modiano ha captivat amb una literatura basa en el record i la memòria dels personatges de les seves obres.
L’horitzó es situa al Paris dels anys 60 amb una història protagonitzada per un escriptor obsessionat per una dona que ha desaparegut.
L’escriptor Bosmans coneix fortuïtament la Margaret Le Coz, una dona enigmàtica que al mateix temps viu assetjada per en Boyaval, un individu sinistre que la segueix amb propòsits obscurs. Un bon dia la Margaret Le Coz puja dalt d’un tren i desapareix sense deixar rastre. Bosmans quaranta anys després seguirà buscant aquella dona que apareix entre els seus records i recorrerà el París i Berlín de l’època buscant-la desesperadament.
Patrcik Modiano ens ofereix una nova història plena de misteri i intriga al pur estil de En el cafè de la memòria perduda.
L’escriptor Bosmans coneix fortuïtament la Margaret Le Coz, una dona enigmàtica que al mateix temps viu assetjada per en Boyaval, un individu sinistre que la segueix amb propòsits obscurs. Un bon dia la Margaret Le Coz puja dalt d’un tren i desapareix sense deixar rastre. Bosmans quaranta anys després seguirà buscant aquella dona que apareix entre els seus records i recorrerà el París i Berlín de l’època buscant-la desesperadament.
Patrcik Modiano ens ofereix una nova història plena de misteri i intriga al pur estil de En el cafè de la memòria perduda.
Nascut a Boulogne-Billancourt, l'any 1945 ha publicat les novel·les, Carrer de les Botigues Fosques (premi Goncourt 1978), Una joventut (1981), Barri perdut (1984), Diumenges d’agost (1986) i La petita joia (1981), En el cafè de la joventut perduda (premi de la revista Lire a la millor novel·la francesa del 2007).
Entrades
2 comentaris:
M'agrada molt en Modiano, vaig llegir "En el café de la joventut perduda" me'l van recomanar al Fnac, em sembla que aquest també el llegiré!
Cris
Jo l'he llegit fa poc. Primer vaig llegir "una joventut". Tornant al primer llibre m'agradaria dir que continua amb l'estil de Modiano. És el relat teixit entre una veu en off i una veu interior ( protagonitzada per dos personatges clau, un dels que més tard en sabem l'ofici, escriptor ; de l'altre podem dir que és una dona que va a buscar feina i es troba sola a París). El tema del record està molt ben treballat i és com si no tingués una sola cara i tots els fets on transcorren en un temps s'acaben trobant al final amb una forma inusual però molt creïble. Un 10 !
Publica un comentari a l'entrada