Un cor ple d'estrelles / Un corazón lleno de estrellas.
Àlex Rovira i Francesc Miralles
Ara llibres/Aguilar
Àlex Rovira i Francesc Miralles ens conviden a llegir una història sobre el poder il·limitat de l’amor. Els dos autors tornen a escriure una història plegats després de publicar La darrera resposta i El laberint de la felicitat.
Un cor ple d'estrelles ens porta fins a l'any 1946, a Selonsville, un poblet
dels Andes. La cruesa d'un hivern llarg i fred es resisteix a abandonar la ciutat que es recupera de les ferides de la guerra. En un orfenat, Michel i Eri, amics inseparables, contemplen des de la teulada el cel nocturn. Cap dels dos no sap que, al matí següent, Eri no despertarà. Ha entrat en coma profund i els metges són incapaços de trobar una solució que li torni la vida. Només Michel podrà canviar el destí de la nena guiada pels consells d'una sàvia àvia. El petit haurà de localitzar nou persones i confeccionar amb retalls de la seva roba un cor. Però perquè aquest funcioni necessita trobar el secret de l'amor il·limitat, que s'amaga en el més profund de la seva ànima.
Un cor ple d'estrelles ens porta fins a l'any 1946, a Selonsville, un poblet
dels Andes. La cruesa d'un hivern llarg i fred es resisteix a abandonar la ciutat que es recupera de les ferides de la guerra. En un orfenat, Michel i Eri, amics inseparables, contemplen des de la teulada el cel nocturn. Cap dels dos no sap que, al matí següent, Eri no despertarà. Ha entrat en coma profund i els metges són incapaços de trobar una solució que li torni la vida. Només Michel podrà canviar el destí de la nena guiada pels consells d'una sàvia àvia. El petit haurà de localitzar nou persones i confeccionar amb retalls de la seva roba un cor. Però perquè aquest funcioni necessita trobar el secret de l'amor il·limitat, que s'amaga en el més profund de la seva ànima. 
Entrades
3 comentaris:
Que pesats són aquests tios!!! Ho sento, però algú ho havia de dir...
jajajaja! Són... deixem-ho en sensibles!;) I molt bona gent!!
Silvia, no tens ni punyetera idea del que dius. Pero tambè t'haig de dir que t'envejo per no saber-ho. Els que l'entenem ... sabem el perque. Dolors
Publica un comentari a l'entrada