TINC MÉS DUBTES. El petit llibre del català correcte, 2.Rúdolf Ortega

Editorial: La Magrana
Pàgines: 192
Gràcies a llibres com Tinc més dubtes de Rúdolf Ortega podem conèixer la llengua catalana d’una manera amena i clara.
Després de publicar a l’any 2008, Tinc un dubte (La Magrana) ara ens arriba una segona part que recull més consells per millorar el coneixement de la llengua catalana
amb 250 dubtes nous de nivell mitjà.
Els dubtes s’agrupen en cinc capítols temàtics:
1-Fonètica: mostra que no sempre pronunciem com cal el que escrivim correctament;
2-Puntuació: ofereix un catàleg essencial dels signes gràfics que s’utilitzen per ordenar un texti afegir-hi matisos;
3-Morfosintaxi, fa atenció a qüestions de concordança, temps verbals, pronoms i preposicions;
4-Lèxic: planteja solucions a les incorreccions devocabulari més habituals; i finalment,
5-Etimologia: constitueix una guia ràpida sobre els camins diversos que prenen els mots per arribar als nostres dies.

Rúdolf Ortega és llicenciat en Filologia, treballa a la Unitat d’Assessorament Lingüístic de Catalunya Ràdio. Ha estat corrector de textos en editorials diverses i ha fet d’assessor lingüístic en mitjans de comunicaciócom ara Televisió Espanyola a Catalunya, Com Ràdio i el diari Avui. Amb anterioritat ha publicat el Diccionari de futbol (2003), Sense pèls a la llengua (2005), Tinc un dubte (2008) i el Llibre d’estil de COMRàdio (2009).

Fragment del llibre Tinc més dubtes que fa referència a la vocal neutra.

Ja és trista, de vegades, la vida de la vocal neutra, sempre ni carn ni peix, ni puja ni baixa, ni una cosa ni l’altra. Unes vegades lluitem per no pronunciar-la com una a o una e, i d’altres tendim a pronunciar algunes paraules menjant-nos-la, i fins i tot ho fem enmig de mot. Solem fer-ho quan la vocal està en companyia de la lletra r, amb alguns casos admesos per la normativa, com ara cargol com a alternativa a caragol, o bé carbassa per carabassa, però en general caldrà pronunciar aquesta vocal neutra, si més no en llengua estàndard (col.loquialment que cadascú faci el que vulgui). Pertant, direm que una cosa fa feredat (no fredat), i haurem de referendar les coses (no pas refrendar-les).