Editorial: La MagranaPàgines 218
Vi de solitud, és la novel·la més autobiogràfica de l’escriptora Irène Némirovsky. La novel·la ens descriu el destí d'una família russa refugiada a París.Publicada a l’any 1935 es centra en la vida d'una noia que intenta fugir del domini de la seva mare, una gran burgesa casada amb un «jueu obscur», per la qual només sent odi. Les relacions familiars i el retrat d’una època formen part de l’univers Némirosky. Una autora que ja va demostrar en d’altres novel·les com Suite francesa, El ball, David Golder,Sang Calenta o El mestre d'ànimes la seva vàlua com a escriptora.
Irène Némirovsky, i la protagonista de Vi de solitud tenen molts punts en comú. Per exemple, Irène Nemirosky i la seva mare tenien una relació molt conflictiva, fet que també apareix en d’altres de les seves novel·les.
Nascuda a Kíev al si d'una família jueva, va viure bona part de la seva vida a França. Arran de l'ocupació alemanya, es va refugiar en un poble de Morvan, però va ser detinguda pels gendarmes francesos, i més tard assassinada a Auschwitz, l'estiu de 1942. El seu llegat literari és d’una gran qualitat.
Irène Némirovsky, i la protagonista de Vi de solitud tenen molts punts en comú. Per exemple, Irène Nemirosky i la seva mare tenien una relació molt conflictiva, fet que també apareix en d’altres de les seves novel·les.
Nascuda a Kíev al si d'una família jueva, va viure bona part de la seva vida a França. Arran de l'ocupació alemanya, es va refugiar en un poble de Morvan, però va ser detinguda pels gendarmes francesos, i més tard assassinada a Auschwitz, l'estiu de 1942. El seu llegat literari és d’una gran qualitat.
Entrades
3 comentaris:
Ens l'haurem de llegir doncs!
Fa deu dies vaig anar al TNC a veure "El ball", d'Irène Nemirovsky, i em va encantar. Quina obra, i quina interpretació! Superbes totes dues. He de llegir urgentment algun llibre d'aquesta autora. Començaré per "Suite francesa", que és el primer que va aparèixer aquí.
Aquest no l'he llegit però Nemirovsky és un autora que m'agrada molt. He llegit Suite francesa i Sang calenta i les dues són molt bones. Tenc pendent David Golder, El ball i El mestre d'ànimes.
Salutacions i bones lectures pel nou any!
Publica un comentari a l'entrada