EDHASA I PROA PUBLIQUEN UNA NOVA TRADUCCIÓ DEL CLÀSSIC "EL GATTOPARDO" DE LAMPEDUSA

Les editorials Proa i Edhasa han publicat una nova traducció de la la novel·la Il Gattopardo de l'escriptor italià Tomasi di Lampedusa. Es tracta de l'única obra de Lampedusa mort a l'any 1957.

El gattopardo està situada a la Sicília de l'any 1860 a l’època del Risorgimento., just en el moment en que Garibaldi posa en marxa la unificació italiana. L'autor es centra en la vida de la família Salina i de com viuen aquest moment complicat sobretot per la aristocràcia italiana. L'obra original es va publicar a l'any 1958 i la traducció catalana arribaria a l'any 1962 a càrreg del novel·lista Llorenç Villalonga,Edicions Proa presenta una nova traducció de Pau Vidal.

Per la seva banda, l'editorial Edhasa també publica la nova versió de El Gattopardo. Les dues edicions compten amb un prefaci de Gioacchino Lanza Tomasi, fill adoptiu de l'autor on podem saber més coses sobre l'edició de la novel·la i algunes curiositats.

Aquesta notícia suposa el retorn d'un clàssic de la literatura europea.

Aquest és un fragment del prefaci de la nova versió de la novel·la:

30 de maig de 1957
Estimat Enrico,
A la bossa de pell trobaràs el mecanoscrit del «Gattopardo». Tingue’n molta cura perquè és l’únic exemplar que posseeixo. Llegeix-lo amb atenció, també, perquè m’he rumiat molt bé cada paraula, i moltes coses no s’hi diuen clarament sinó que s’hi insinuen i prou. Jo diria que té un cert interès perquè explica la vida d’un noble sicilià en un moment de crisi (que no cal que sigui només la del 1860), la manera com s’hi encara i com es va accentuant la decadència de la família pràcticament fins a la desfeta total; tot plegat vist des de dins, amb certa participació de l’autor i sense cap mena d’animositat, al contrari del que passa a Els virreis.

ELS ANUNCIS DE LA TELEVISIÓ ANALITZATS EN UN LLIBRE

Editorial: Electa
Pàgines: 208

Si us agrada la televisió i els seus anuncios aquest és el vostre llibre. Sergio Rodriguez ens ofereix a Busque, compare y si encuentra un libro mejor, ¡cómprelo! un repàs pels anuncis més populars des de els anys 50 fins a l’actualitat. De fet, el títol és de l’anunci del detergent Colón que es va fer molts popular a la dècada dels 80.
El llibre està dividit per dècades i l’autor també ofereix un anàlisis sobre la situació socioeconòmica de l’època a és d’oferir imatges, il·lustracions i slogans més populars.Els sugus de suchard, el Cola-cao i a cançò de Yo soy aquel negrito...., els bolis Bic i el seu Bic naranja escribe fino i bic cristal escribe normal, l’home Martini i d’altres anuncis que ja formen part de la memòria popular.

Hi ha qui diu que existeixen tres coses a la vida de que l'èsser humà no es pot escapar: la mort, els >impostos i la publicitat.

BELLPRAT VOL SER LA PRIMERA VILA DEL LLIBRE DE CATALUNYA

Bellprat ha tornat a celebrar la festa de La vila del llibre. El passat 4 d’octubre es va fer la segona edició de la Vila llibre organitzada pels Amics de Bellprat on l’activitat central va ser la venda de llibres de segona mà a més de xerrades, conferències i presentacions de llibres.
Amb només 91 habitants, Bellpart vol convertir-se en el primer poble català dedicat al món del llibre a l’estil d’altres poblacions d’Europa que han endegat una iniciativa similar. Una Vila llibre és un poble rural petit, d’interès històric i/o de bellesa natural, en el que es concentren activitats econòmiques, socials, artístiques i culturals relacionades amb el llibre de segona mà, d’ocasió i d’antiquari.
Amb aquestes característiques, Bellpuig vol convertir-se en un punt cultural basat en el món del llibre i atreure un tipus de turisme cultural. Per aquesta raó volen que les cases del poble es vagin convertint en botigues de llibres de vell o d’altres negocis relacionats amb el tema editorial
Actualment a Europa són tretze les poblacions que tenen aquest títol. Una llista que podeu consultar a www.booktown.net.
El prime rpoble que és va convertir en Vila del llibre va ser Y Gelli Gandryll, un petit poble de Gal·les que també té l’honor de ser el poble amb més llibreries per metre quadrat. Aquesta poble té 30 llibreries i la seva població és de 2.000 habitants.La història de tantes llibreries arrenca a l’any 1961 quan Richard Booth va decidir que Y Gelli Gandryll fos un poble conegut per ser el primer poble llibreter.A més des de l’any 1988 es celebra el Hay Literary Festival que aplega més de mig milió de visitants l'any. Aquesta idea de convertir el poble en un constant homentatge al llibre ha inspirat a moltes altres poblacions que han unit esforços sota el nom de Organització Internacional de Pobles del Llibre (IOB).

LA MEMÒRIA DE LES FORMIGUES. Iolanda Batallé

Editorial. Amsterdam
Pàgines: 258
“Netejo la sorra de la platja. És com fer dibuixos amb les mans, però en gran. Mentre treballo no sento les onades perquè el soroll de la màquina és massa fort, però a estones apago el motor i escolto. Abans feina una altra feina; totes les feines s’ahurien de fer bé: la dignitat d’una activitat depèn de l’actitud interior amb què s’afronta. Avui dibuixaré un rap gegant. No és fàcil fer-ho amb un tractor com aquest, però que hi ha que sigui fàcil?. I ara mateix dibuixar un rap gegant en dóna ganes de viure....”

Així comença La memòria de les formigues. Es tracta del debut literari de la periodista i editora Iolanda Batallé. Sembla que els anys com a editora als segells Random House Mondadori i ara a La Galera a més de la seva passió per la literatura des de ben petita li han donat suficient força i creativitat per presentar-nos un excel·lent debut.
Llegir La memòria de les formigues suposa un exercici de vitalitat amb reflexions que de ben segur molts lectors es sentiran identificats. La protagonista és la Joana, es tracta d’una persona lluitadora i que és capaç de deixar una bona feina i de prestigi per poder viure una vida allunyada del estrés.
Amb aquest argument sembla un missatge de l’autora per fer-nos veure que el millor és viure el dia a dia amb energies positives per poder gaudir dels petits detalls. De fet, la Joana és una dona que destaca per la seva lluita. No us penseu que aquest és un llibre d’autoajuda, però si que podem extreure tot un seguit de reflexions. La memòria de les formigues crea una complicitat amb lector constant que segurament es sentirà identificat en molts moments i compartirà aquestes reflexions.
La Joana com les formigues és capaç d’adaptar-se a molts dels canvis que haurà de patir durant la seva vida. Aquests canvis sempre els afronta amb optimisme.
Ara, el seu món són la seva filla Maria i la seva parella en Jofre. Fruit de la seva feina a la platja decideix començar també una col·lecció d’objectes que va trobant; entre ells, un boli de sis tintes, una dentadura postissa, una nina i un quadern. Aquesta col·lecció estarà plena de records.
Iolanda Batallé també arrisca a La memòria de les formigues i crea una novel·la que inclou una barreja de gèneres. La història de la Joana és explicada des de diferents punts de vista; una carta, el diari de la seva àvia, un conte o un mail serveixen per donar al lector més dades sobre la història. I ho aconsegueix amb molta intel·ligència amb aquesta història també de quatre dones de diferents generacions: la Joana, la seva mare, l’àvia i la seva filla Maria.
La memòria de les formigues és d’aquells llibres que no es llegeixen, sino que s’assaboreixen i gaudeixen, especialment per moltes de les imatges i reflexions que ens ofereix i en la manera d'explicar-ho.
Per cert, la Iolanda Batallé ja prepara una segona novel·la, però això ja és una altre història.

ÀLEX ROVIRA I FRANCESC MIRALLES GUANYEN EL PREMIO CIUDAD DE TORREVIEJA

Àlex Rovira i Francesc Miralles han aconseguit amb La última respuesta el Premio Cuidad de Torrevieja.
Dotat amb 360.000, el premi el lliura l’editorial Random House Mondadori,. Es tracta del segon premi més ben dotat a Espanya després del Planeta.

La novel·la relata la recerca d’una equació perduda, definida per Albert Einstein, que podria transformar el sentit de la vida. La recerca farà que els dos protagonistes, un científic i un guionista de ràdio, es descobreixin també a si mateixos.
No és la primera vegada que treballen plegats, fa uns anys van editar El laberint de la felicitat.

Àlex Rovira és coautor de La bona sort i autor de La bona vida. Per la seva banda, Francesc Miralles ha dedicat bona aprt de la seva vida als llibres d’autojuda a més de novel·les com El quart Reich, El cinquè mag. Per la seva banda, Andrés Pascual es va emportar els 125.00 euros per la seva obra El guardian de la flor de loto com a novel·la finalista.

BUSQUEM EL DEWEY CATALÀ, ENS AJUDES?

L'illa dels llibres busca el Dewey Català.
Envia un fotografia de la teva mascota, si pot ser d'un gat a illadelsllibres@hotmail.com i guanya llibres d'en Dewey (Ara Llibres) i entrades a l'Aquarium de Barcelona.
Aquesta és un tria d'algunes fotografies rebudes fins ara. Teniu temps fins el 13 de novembre. Si voleu saber qui és en Dewey, cliqueu aquest enllaç