La Universitat Catalana d'Estiu ha fet un homenatge al poeta lleidatà Màrius Torres, l’any del centenari del seu naixement.Torres va morir molt jove, malalt de tuberculosi. Va escriure la majoria de la seva obra a l’hospital on estava ingressat. Coneixedor que la seva malaltia era mortal, molts dels seus poemes reflecteixen aquesta idea.A l'homenatge també hi han assistit Jaume Gilabert, president de la Diputació de Lleida, la consellera de Salut Marina Geli, en representació del govern català i una experta en l'obra de Torres, Mercè Boixareu i també el seu germà Victor.
Malgrat ser poc conegut per al gran públic, Màrius Torres és tot un referent de la literatura catalana.
Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val
que vinguis ara.
Ara no temo gens el teu bes glacial,
i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara
de més enllà del gual.
Dels sofriments passats tinc l'ànima madura
per ben morir.
Tot allò que he estimat únicament perdura
en el meu cor, com una despulla de l'ahir,
freda, de tan pura.
Del llim d'aquesta terra amarada de plor
el meu anhel es desarrela.
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç e
n una nau sense timó, ni rems, ni vela,
ni llast de records!
I tot el meu futur està sembrat de sal!
Tinc peresa de viure demà encara...
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
el dolor que m'espera em fa mal...
I gairebé donaria, per morir ara --morir per sempre--,
una ànima immortal.
Dolç àngel de la mort
Màrius Torres
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada