El llibre negre
Orhan Pamuk
Bromera
Orhan Pamuk
Bromera
512 pàgines.
La primera idea per a El llibre negre ve d’alguna cosa que va començar al final mateix de la dècada dels setanta, que evocava la poesia dels carrers de la meva infància i incloïa l’anarquia d’Istanbul, passada i present. En un dietari que vaig començar l’any 1979, vaig escriure sobre un intel·lectual de trenta-cinc anys que s’escapa de casa, de les seves experiències durant un cap de setmana llarg, d’un partit de futbol que es juga aquell mateix cap de setmana i que es converteix en una catàstrofe nacional, de les apagades elèctriques i dels carrers d’Istanbul, de l’atmosfera de les pintures de Bruegel (la neu) i de les de Bosch (els dimonis), del Mesveni, del Shahname, de Les mil i una nits. (Orhan Pamuk).
L’editorial Bromera continua recuperant en català l’obra del Premi Nobel Orhan Pamuk. Després 'Istanbul, ciutat i records'; 'El castell blanc'; 'Em dic Vermell'; 'Altres colors'; i 'El Museu de la Innocència', ara toca el torn a El llibre negre on l’autor turc ens ofereix una visió dels carrers i la història d’Istanbul.
El protagonista de la novel·la és en Galip. Un bon dia descobreix que la dona l’ha abandonat d’una manera inexplicable, però abans li ha deixat una nota confusa que enfonsa el jove en el dubte, i aquest no saps si es tracta d’un joc. Decdeix buscar-la pels carrers i llocs més foscos d’Istanbul i descobreix que el misteriós germanastre de la dona, que exerceix de columnista incisiu, també ha desaparegut.
Galip està convençut que els dos s’amaguen junts, i decideix llegir tots els articles del periodista a la recerca d’indicis. Com més en llegeix, més adopta la seva personalitat, fins que la línia entre ell i la imatge de l’altre es difumina.
El protagonista de la novel·la és en Galip. Un bon dia descobreix que la dona l’ha abandonat d’una manera inexplicable, però abans li ha deixat una nota confusa que enfonsa el jove en el dubte, i aquest no saps si es tracta d’un joc. Decdeix buscar-la pels carrers i llocs més foscos d’Istanbul i descobreix que el misteriós germanastre de la dona, que exerceix de columnista incisiu, també ha desaparegut.
Galip està convençut que els dos s’amaguen junts, i decideix llegir tots els articles del periodista a la recerca d’indicis. Com més en llegeix, més adopta la seva personalitat, fins que la línia entre ell i la imatge de l’altre es difumina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada