Todo es silencioManuel Rivas
Alfaguara
280 pàgines.
Todo es silencio és el títol de la nova novel·la de l’escriptor gallec, Manuel Rivas.
Per crear Todo es silencio, Rivas es situa en un lloc imaginari de la costa atlàntica anomenat Brétema. El narcotràfic és un dels temes utlitzats en la nova novel·la i serveix a l’autor per reviure les primeres xarxes internacionals de narcotràfic a Galícia en la dècada dels anys seixanta i vuitanta, centrada en la vida d'un capo del contraban (des de tabac i whisky fins al narcotràfic). Novel·lista, poeta i periodista gallèc, Manuel Rivas és autor de les novel·les El llapis del fuster", "Ella, maleïda ànima", Què vols de mi, amor?, Los libros arden mal que l'han fet mereixedor de ser reconegut com un dels autors gallecs més respectats de l’actualitat.
Per crear Todo es silencio, Rivas es situa en un lloc imaginari de la costa atlàntica anomenat Brétema. El narcotràfic és un dels temes utlitzats en la nova novel·la i serveix a l’autor per reviure les primeres xarxes internacionals de narcotràfic a Galícia en la dècada dels anys seixanta i vuitanta, centrada en la vida d'un capo del contraban (des de tabac i whisky fins al narcotràfic). Novel·lista, poeta i periodista gallèc, Manuel Rivas és autor de les novel·les El llapis del fuster", "Ella, maleïda ànima", Què vols de mi, amor?, Los libros arden mal que l'han fet mereixedor de ser reconegut com un dels autors gallecs més respectats de l’actualitat.
Fragment de la novel·la:
La boca no es para hablar. Es para callar.
Era un dicho de Mariscal que su padre repetía como una letanía y que Víctor Rumbo, Brinco, recordó cuando el otro muchacho, aterrado, vio lo que había en el raro envoltorio que él había sacado del cesto de pescador y preguntó lo que no tenía que preguntar.
—¿Y eso qué es? ¿Qué vas a hacer?
—Tienen boca y no hablan —respondió lacónico.
La marea estaba baja o pensando en subir, en una calma atónita y destellante que allí resultaba extraña. Estaban los dos, Brinco y Fins, en las rocas próximas al rompiente,
al pie del faro del cabo de Cons, y no muy lejos de las cruces de piedra que recuerdan a náufragos y pescadores muertos.
Era un dicho de Mariscal que su padre repetía como una letanía y que Víctor Rumbo, Brinco, recordó cuando el otro muchacho, aterrado, vio lo que había en el raro envoltorio que él había sacado del cesto de pescador y preguntó lo que no tenía que preguntar.
—¿Y eso qué es? ¿Qué vas a hacer?
—Tienen boca y no hablan —respondió lacónico.
La marea estaba baja o pensando en subir, en una calma atónita y destellante que allí resultaba extraña. Estaban los dos, Brinco y Fins, en las rocas próximas al rompiente,
al pie del faro del cabo de Cons, y no muy lejos de las cruces de piedra que recuerdan a náufragos y pescadores muertos.
Podeu llegir el primer capítol de la novel·la en aquest enllaç.
Entrades
1 comentari:
Un autor que sempre cal tenir en compte, bona notícia que tinguem una altra novel.la seva
Publica un comentari a l'entrada