Carme Frigola ens ha enviat aquest poema que ens parla d'una illa. El poema és original en castellà però la Carme ens ha fet la traducció al català. És el poema LXVII del llibre Piel y silencio i que pertany al capìtol "Destí d'escuma")
Ets la meva illa deserta.
Fragment de sal i sorra.
Refugi de gavines blaves.
Ets aquest crit que sagna i fuig.
Riu subterrani que inunda la meva ànima.
Ets tantes coses per un sol destí!
Carme Frigola i Sala
Del llibre Piel y Silencio publicat per Oikos-Tau l'any 1991.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada