Editorial: Edicions del 1984Pàgines: 330
Olor de colonia de Silvia Alcàntara ha estat una de les agradables sopreses d’aquesta temporada.
Publicada per Edicions del 1984 va ser un dels èxits del passat Sant Jordi. Un dels fenòmens que arriba gràcies al boca orella i per la recomanació també dels llibreters.
Silvia Alcàntara ens ofereix el seu debut literàri amb Olor de colonia amb 65 anys i ho ha fet amb una excel·lent novel·la que ens ofereix un retrat de la vida en les colònies tèxtils.
La novel·la ja arrenca amb una tensió que atraparà al lector. Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. En aquest incendi mor un dels treballadors i a partir d’aquest moment l’autora ens va presentant els diferents habitants de la colònia, la relació entre ells i sobretot el fort lligam que tenen els habitants de la colònia amb l’església.
Un bon debut que esperem que tingui continuïtat
Entrades
2 comentaris:
D'aquest llibre se n'ha parlat tant que EL TINCAVORRIT... sovint em passa que si sento parlar molt d'un llibre se'm treuen les ganes de llegir-lo.
Jo també vaig esperar la febrada de St.Jordi i ara me l'he llegit. ÉS un llibre tecnicament, lingüísticament molt ben escrit. Un argument que atrapa que recorda les novel·les de Rodoreda (salvant les distàncies, és clar!) i que té enganxat el lector fins el final. Un dels llibres que més m'han sorprès aquesta any. Darrera aquest llibre hi ha un bon treball i una bona història. Recomenable.
Publica un comentari a l'entrada