Editorial: ProaPàgines: 400
Cinquanta anys després de la revolució castrista 1 de gener de 1959, Cuba segueix governada pel mateix nucli que va foragitar, amb consignes de llibertat i proclames revolucionàries, el dictador Fulgencio Batista.
Un seguit de postals de Cuba serveixen per explicar com la teoria revolucionària ha anat corrompent-se per deixar lloc a una pràctica que ben poc té a veure amb els ideals dels anys 60. L'autèntic miracle de Fidel Castro ha estat mantenir-se en el poder i evitar els cops contra el règim a base, de convertir a la meitat de la població en vigilant de l'altra meitat, mentre aconseguia que la intel·lectualitat mundial veiés amb bons ulls la seva dictadura, la lloés arreu i atorgués al seu règim una aura de bons sentiments
El règim de Fidel Castro s’ha acabat convertint en la dictadura militar més llarga d’Amèrica Llatina. Però lluny de despertar un rebuig o malestar unànimes en les democràcies occidentals, Cuba i Fidel Castro han aconseguit sumar adeptes i seduir molts intel·lectuals d’esquerra que han aplaudit les actuacions del Comandante. Emparant-se en el victimisme i en l’embargament nord-americà, el règim ha avançat sense altre rumb que uns plans quinquennals sempre incomplerts. Mai no s’ha volgut jutjar la repressió, els efectes de la censura, les nombroses privacions o la misèria en què viu la majoria de la població.
Teresa Amat fa una radiografia de la situació actual de Cuba i de Fidel Castro amb un títol molt encertat: Castracions.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada