29/12/09

FIN. David Monteagudo

Editorial: Acantilado.
Pàgines: 348
La novel·la Fin de David Monteagudo ha aconseguit captivar a un bon grapat de lectors i també de crítics. Es tracta de la primera novel·la publicada per Monteagudo, malgrat haver-ne escrit unes set més. Acantilado és finalment qui ha decidit apostar per a aquest escriptor que va descobrir la seva vocació literària als 40 anys.
La novel·la arrenca quan un grup d’antics amics, es reuneixen en un refugi de muntanya durant un cap de setmana, vint-i-cinc anys després. Durant aquests anys no han mantingut contacte i cadascú ha fet la seva vida. Apareixen tots menys Andrés, un noi que l’anomenaven el Profeta que vint-i-cinc anys abans li van gastar una broma pesada i de mal gust i que va provocar la dissolució del grup. Ben aviat aniran succeint coses estranyes i desaparicions entre membres del grup. Tothom creu que aquests fets són obra del Profeta que es vol venjar dels fets ocorreguts un quart de segle abans.A favor hem de dir que David Monteagudo sap enganxar al lector amb uns personatges que tenen força, i amb un misteri per resoldre.
Fin, no arriba a ser una novel·la com La pell freda com alguns crítics han afirmat i ni de bon tros s’acosta a les novel·les de Cormac McCarthy. Fer aquest tipus de comparacions per molt bé que estigui una novel·la pot portar a l’engany i més tard a la decepció del lector.
David Monteagudo sap com llençar l’ham amb la pastanaga al lector i que aquest arribi fins la darrera pàgina per saber més coses de la història i resoldre el misteri que l’envolta, però aquest gran premi no acaba d’arribar. Potser com els bons vins li faltava una mica més de maduració.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Pinta bé, la veritat es que em va cridar l'atenció a 2 llibreries.
Segur que l'acabo compran i llegin.
Bon 2010 i bons llibres.
Mònica

Anònim ha dit...

Recomano llegir el llibre, encara que el final és bastant polèmic, no deixa indiferent a ningú

LaMirandolina ha dit...

Jo també en recomano la lectura, tot i que el final és tan obert... Si algú en vol llegir la ressenya que en vaig fer, la trobareu aquí:
http://lamirandolina.blogspot.com/2010/10/darreres-lectures-2.html