La literatura en català ens ha portat aquest any bons títols.
Sílvia Alcantara ha debutat amb Olor de Colònia (Edicions del 1984), i ho ha fet per la porta gran, aconseguint èxit de lectors i de crítica. La història narra les relacions de despotisme i condescendència dels habitants d’una colònia tèxtil de la conca del Llobregat, a la Catalunya dels anys 50..
Una altre debutant, Iolanda Batallé ha fet el mateix amb La memòria de les formigues (Amsterdam). La protagonista d’aquesta història és la Joana, una persona lluitadora i que és capaç de deixar una bona feina i de prestigi per poder viure una vida allunyada del estrès. Ara, amb l'ajut d'un tractor es dedica a netejar la sorra de platja i al mateix temps ens ofereix un retrat del seu passat i present amb imatges i reflexions extraordinàries. Una novel·la plena de vitalitat i bones vibracions.
Molt recomanable també és la darrera novel·la de l’escriptor Vicenç Pagès Jordà. Els jugadors de whist (Empúries) està ambientada a Figueres i l’autor ens ofereix una bona radiografia dels anys 70 i 80. Moltes referències musicals, literàries i cinematogràfiques es combinen en aquesta història.
De la novel·la històrica en català en destacaríem dos títols. El somni de Tàrraco (ed 62) de Xulio R. Trigo una novel·la històrica centrada en la Catalunya romana. L'altre novel·la històrica en català recomanable és Rere els murs (Columna), obra guanyadora del Premi Nestor Luján, de l’escriptora Núria Esponellà. Es tracta d’una novel·la històrica ambientada a la segona meitat del segle XII al monestir de Sant Pere de Rodes
Si es vol conèixer alguns aspectes pocs coneguts de Truman Capote, llegir
L’home dels pijames de seda de Marius Carol pot ser una bona opció.
En aquesta novel·la fa un recorregut dels estius que va passar l'escriptor Truman Capote a la Costa Brava a finals de la dècada dels seixanta.Concretament va viure a Palamós des de l'abril de 1960 fins al setembre de 1962, període durant el qual va escriure A sang freda.
Imma Monsó torna a demostra la seva qualitat literària a Una tempesta on ens ofereix una història que atrapa i força on inclou moments d’intriga i comèdia.La protagonista és la Sara, una escriptora que es dirigeix a fer una xerrada literària en un poblet del Pirineu es troba a la carretera amb una ambulància, en plena tempesta. Els conductors porten un jove que ha tingut un accident i acaba de morir. L'únic indici per esbrinar-ne la identitat és un mòbil, on hi ha el darrer missatge que ha rebut,
Si volem llegir una història ambientada en el món televisiu, tenim La pinça birmana de Maria Jaén La protagonista de La pinça birmana és la Carla Mas, estrella del serial televisiu L’esquerra de l’Eixample, i la seva mare, una vella glòria de l’escena catalana, tenen una relació impossible. Han viscut juntes tota la vida i no han fet altra cosa que odiar-se mútuament. Ara, la Carla ha d’explicar a la mare que els responsables de la sèrie volen «matar» el seu personatge i no sap com fer-ho... Mentrestant, la guionista, la Sílvia Clotet, és a punt de perdre el seu lloc com a directora argumental de la telenovel·la en favor de la Blanca Guerra, la nova protegida del Perejaume Oriol, creador de la sèrie.
Sàtira i política es barregen a L´última carta de Companys (Columna) de Toni Soler. El president LLuis Companys és el protagonista d'aquesta història però ho serà d'una forma ben original.
El mosso d´esquadra Martí Llaneras rep l´encàrrec de rescatar Lluís Companys al castell de Montjuïc. L´encàrrec el fa l´ambiciosa vicepresidenta del govern, que vol aconseguir un cop d´efecte amb el rescat de Companys, a qui mostraria en públic en la festivitat nacional de Catalunya, l´11 de setembre. Per aconseguir-ho, se serveix d´un científic prestigiós.
Sílvia Alcantara ha debutat amb Olor de Colònia (Edicions del 1984), i ho ha fet per la porta gran, aconseguint èxit de lectors i de crítica. La història narra les relacions de despotisme i condescendència dels habitants d’una colònia tèxtil de la conca del Llobregat, a la Catalunya dels anys 50..
Una altre debutant, Iolanda Batallé ha fet el mateix amb La memòria de les formigues (Amsterdam). La protagonista d’aquesta història és la Joana, una persona lluitadora i que és capaç de deixar una bona feina i de prestigi per poder viure una vida allunyada del estrès. Ara, amb l'ajut d'un tractor es dedica a netejar la sorra de platja i al mateix temps ens ofereix un retrat del seu passat i present amb imatges i reflexions extraordinàries. Una novel·la plena de vitalitat i bones vibracions.
Molt recomanable també és la darrera novel·la de l’escriptor Vicenç Pagès Jordà. Els jugadors de whist (Empúries) està ambientada a Figueres i l’autor ens ofereix una bona radiografia dels anys 70 i 80. Moltes referències musicals, literàries i cinematogràfiques es combinen en aquesta història.
De la novel·la històrica en català en destacaríem dos títols. El somni de Tàrraco (ed 62) de Xulio R. Trigo una novel·la històrica centrada en la Catalunya romana. L'altre novel·la històrica en català recomanable és Rere els murs (Columna), obra guanyadora del Premi Nestor Luján, de l’escriptora Núria Esponellà. Es tracta d’una novel·la històrica ambientada a la segona meitat del segle XII al monestir de Sant Pere de Rodes
Si es vol conèixer alguns aspectes pocs coneguts de Truman Capote, llegir
L’home dels pijames de seda de Marius Carol pot ser una bona opció.
En aquesta novel·la fa un recorregut dels estius que va passar l'escriptor Truman Capote a la Costa Brava a finals de la dècada dels seixanta.Concretament va viure a Palamós des de l'abril de 1960 fins al setembre de 1962, període durant el qual va escriure A sang freda.
Imma Monsó torna a demostra la seva qualitat literària a Una tempesta on ens ofereix una història que atrapa i força on inclou moments d’intriga i comèdia.La protagonista és la Sara, una escriptora que es dirigeix a fer una xerrada literària en un poblet del Pirineu es troba a la carretera amb una ambulància, en plena tempesta. Els conductors porten un jove que ha tingut un accident i acaba de morir. L'únic indici per esbrinar-ne la identitat és un mòbil, on hi ha el darrer missatge que ha rebut,
Si volem llegir una història ambientada en el món televisiu, tenim La pinça birmana de Maria Jaén La protagonista de La pinça birmana és la Carla Mas, estrella del serial televisiu L’esquerra de l’Eixample, i la seva mare, una vella glòria de l’escena catalana, tenen una relació impossible. Han viscut juntes tota la vida i no han fet altra cosa que odiar-se mútuament. Ara, la Carla ha d’explicar a la mare que els responsables de la sèrie volen «matar» el seu personatge i no sap com fer-ho... Mentrestant, la guionista, la Sílvia Clotet, és a punt de perdre el seu lloc com a directora argumental de la telenovel·la en favor de la Blanca Guerra, la nova protegida del Perejaume Oriol, creador de la sèrie.
Sàtira i política es barregen a L´última carta de Companys (Columna) de Toni Soler. El president LLuis Companys és el protagonista d'aquesta història però ho serà d'una forma ben original.
El mosso d´esquadra Martí Llaneras rep l´encàrrec de rescatar Lluís Companys al castell de Montjuïc. L´encàrrec el fa l´ambiciosa vicepresidenta del govern, que vol aconseguir un cop d´efecte amb el rescat de Companys, a qui mostraria en públic en la festivitat nacional de Catalunya, l´11 de setembre. Per aconseguir-ho, se serveix d´un científic prestigiós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada