L’escriptora Sílvia Alcàntara ha aconseguit amb la seva primera novel·la el que molts escriptors aconsegueixen amb molt de temps. Olor de Colònia ha agradat al públic i també a la crítica especialitzada, i ho ha fet sense fer soroll.En aquests moments és una de les novel·les mé sllegides en català i ha estat finalista del Premi Llibreter d’aquest any.
A Olor de Colònia, Sílvia Alcàntara demostra la seva qualitat amb una novel·la coral on hi aparèixen al voltant de setanta personatges que ens van explicant de com era el dia a dia en una colònia tèxtil de mitjans del segle XX. Una societat molt conservadora on el poder l’exercien l’església i els amos de la fàbrica, on a més tothom vivia amb el neguit del que diran o del que faran. Sílvia Alcàntara saps cercar aquelles paraules o frases per descriure cada moment “I filaven rumors i teixien mentides mentre s’omplien els càntirs i galledes”....
La vida en una colònia tèxtil era dura i pràcticament tot es feia en el mateix recinte. A més de totes aquestes descripcions que per sí soles ja funcionarien molt bé com a novel·la, Sílvia Alcàntara afegeix un punt de misteri i intriga a la història. Una còlonia amb diferents olors, de bones i de pudentes.
Una novel·la per gaudir i per ensumar.
Si voleu saber més coses podeu escoltar l’entrevista amb la Sílvia Alcàntara.
Entrades
1 comentari:
Fantastic. Una d'aquelles noveles on 'hi entres' de principi a fi.
Publica un comentari a l'entrada