Pàgines: 208
....No sé si el don me encontró o yo lo encontré a él. ”Mi don… Es difícil de explicar. Cómo aprendí a utilizarlo es mucho más extraño de relatar. Pero deseo hacerlo. Deseo contároslo. Hay cosas, detalles pequeños que forman parte de uno mismo y te hacen ser como eres. Y el don era algo que me definía. Aunque lo utilizaba muy poco.Hacía que me sintiera más vivo. Si hubiera tenido conectado el don cuando vi a la chica del teatro quizá no hubiera experimentado lo mismo por ella. Lo que sentí fue primario, fue muy auténtico. Cómo la podía añorar tanto sin conocerla. El ser humano es mágico e indescriptible. Notaba algo especial al volver a recordarla. Una confianza que no debe surgir entre desconocidos pero que a veces existe yes más intensa que la que sientes por alguien que forma parte de tu entorno desde hace más de veinte años. Ella no se había percatado de mi presencia, no había sentido cómo mis ojos no le habían quitado la mirada ni un solo instante.
Diuen que els títols llargs no funcionen però Albert Espinosa sembla no importar-li massa aquesta afirmació i ha publicat Todo lo que podríamos haber sido tu i yo sino fuéramos tu y yo.
Després de l’èxit fa dos anys amb la El mundo amarillo/El món groc on ens va fer sentir i viure el seu optimismes i ganes de viure ara ens presenta aquesta novel·la. EL protagonista és en Marcos que fa poc ha mort la seva mare i creu la vida cambiarà força a partir d’aquest moment. Però una trucada de telèfon li cambiarà la vida, aconseguint un do que li permet saber catorze records de cada persona, els set millors i els set pitjors de la seva vida.
Albert Espinosa ha dirigit la pel·lícula No me pidas que te bese porque te besaré obres de teatre i ha estat guionista de pel·lícules com Planta 4ª.
Diuen que els títols llargs no funcionen però Albert Espinosa sembla no importar-li massa aquesta afirmació i ha publicat Todo lo que podríamos haber sido tu i yo sino fuéramos tu y yo.
Després de l’èxit fa dos anys amb la El mundo amarillo/El món groc on ens va fer sentir i viure el seu optimismes i ganes de viure ara ens presenta aquesta novel·la. EL protagonista és en Marcos que fa poc ha mort la seva mare i creu la vida cambiarà força a partir d’aquest moment. Però una trucada de telèfon li cambiarà la vida, aconseguint un do que li permet saber catorze records de cada persona, els set millors i els set pitjors de la seva vida.
Albert Espinosa ha dirigit la pel·lícula No me pidas que te bese porque te besaré obres de teatre i ha estat guionista de pel·lícules com Planta 4ª.
3 comentaris:
Genial!!! No el volia acabar. És una artista en tots el àmbits.
Tot un descobriment! Les seves reflexions m'han fet reflexionar a mi també, d'una gran qualitat humana... recomenable 100%.
Aquest és un llibre que mereix la pena llegir sens dubte (: el recomane a tothom!
Publica un comentari a l'entrada